La Vanguardia (Català-1ª edició)
El G-20 avala la fiscalitat mínima que obliga totes les multinacionals
Els ministres de Finances esperen sumar-hi els països reticents abans de l’octubre
Passa poques vegades que una cimera econòmica global acabi amb un aplaudiment general. Això va passar ahir a Venècia, on les vint economies més grans del món van arribar a un pacte històric perquè els grans gegants digitals paguin impostos on actuen i no evadeixin impostos ni optin per jurisdiccions més laxes.
Ahir el G-20 d’Economia va donar llum verda a l’arsenal de la ciutat dels canals al sistema de fiscalitat global per a multinacionals acordat la setmana passada per més de 130 estats de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), i així garanteix un suport polític crucial per part dels que junts sumen més d’un 80% del PIB global. “Tothom entenia que passava una cosa gran”, va explicar el ministre alemany, Olaf Scholz. El comissari europeu d’Afers Econòmics, Paolo Gentiloni, va dir que l’aplaudiment va donar la idea que entre els participants “hi havia la sensació que es trobaven en un moment particularment important”. “És un acord històric perquè per primera vegada tenim regles per a les grans companyies a tot el món”, va afirmar a la roda de premsa final Daniele Franco, ministre d’Economia d’Itàlia, que aquest any acull la presidència del G-20. Al cap i a la fi, es tracta de la iniciativa política més important sorgida dels dos dies de cimera a la ciutat dels canals, la primera presencial des de la que es va celebrar a Riad l’any passat.
El pacte vol canviar la manera que les grans multinacionals com Amazon o Google paguen els impostos perquè ho facin on tenen l’activitat, independentment de les seves seus. És una cosa de què s’ha estat parlant des de fa anys, però fins ara no hi havia hagut tanta voluntat per aconseguir-ho. Els motius queden clars. El primer és polític, arran del lideratge de la nova Administració dels Estats Units de Joe Biden. El segon és el context d’una pandèmia que ha tingut uns grans vencedors, els gegants mundials que han obtingut unes riqueses extraordinàries, mentre que alhora els governs necessiten liquiditat com mai per afrontar la crisi econòmica.
Tot i això, el procés no està conclòs. Encara queda “feina addicional” per fer abans del sí definitiu, que hauria de sortir de la reunió del G-20 de caps d’Estat i de govern a finals d’octubre a Roma, va subratllar el ministre italià. Els primers deures pendents consisteixen a convèncer els pocs països que no es van unir a l’acord a què es va arribar en el marc de l’OCDE que s’hi sumin. Demà Gentiloni començarà a treballar amb els díscols europeus a l’Eurogrup amb Yellen.
Hi ha una especial preocupa
La reunió va acabar amb un inusual aplaudiment general entre els representants presents
“És històric perquè per primera vegada tenim regles a tot el món”, va dir el ministre italià
ció entre els líders europeus per aconseguir que l’acord s’adopti dins del bloc comunitari, ja que Irlanda, Hongria i Estònia encara hi són reticents, un obstacle, atès que cal l’aprovació dels 27 països de la UE. “El que busquem amb aquest impost mínim d’almenys un 15% –va explicar Gentiloni– no és una harmonització a tots els països del món, sinó evitar que hi hagi una competència tan deslleial que ha portat a una disminució de les taxes que paguen les grans multinacionals que no és acceptable. Esperem que aquest missatge arribi a aquests països, i jo, a partir dels contactes que he tingut amb ells, puc dir que hi ha aquesta possibilitat”.
El que es comentava a Venècia és que Irlanda serà convençuda pels EUA, i el problema a Estònia rau en uns impediments tècnics salvables. Només quedaria Hongria per convèncer, i els líders europeus esperen que al final cedeixi. “Estic absolutament convençut que hi haurà un acord a l’octubre”, va afirmar l’alemany, convençut del poder d’arrossegament del G-20. La secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, va voler emfatitzar que “no és essencial que tots els països siguin a bord”.
L’acord es basa en dos pilars perquè les grans multinacionals –en particular les digitals– paguin impostos als països on exerceixen la seva activitat. El primer afecta totes les companyies amb una facturació mundial superior als 20.000 milions d’euros i amb una rendibilitat –relació entre beneficis i ingressos– superior a un 10%. Els països on aquests grups obtinguin ingressos superiors a un milió d’euros –o a 250.000, en el cas de petits estats– tindran dret a rebre una part de l’impost que hauran d’abonar. El que es repartirà és entre un 20% i un 30% del benefici residual, una vegada que el país on tingui la seu la companyia
La pandèmia i l’Administració dels EUA donen impuls a una proposta que ve de fa anys
Encara queda “feina addicional” per fer abans del sí definitiu, que hauria d’arribar a Roma
El ministre alemany es mostra convençut d’arribar a un pacte definitiu els pròxims mesos
Si tot va com està planejat, les noves normes fiscals haurien de ser vinculants el 2023
s’hagi quedat amb l’impost corresponent a un 10% de la rendibilitat. Aquest és un altre dels caps per lligar que cal resoldre. Per aconseguir una pau entre els diferents interessos, el ministre de Finances francès, Bruno Le Maire, va proposar ahir que sigui el 25% del benefici.
El segon pilar consisteix a aplicar un tipus mínim de l’impost de societats d’almenys un 15% a les empreses que facturin 750 milions d’euros o més. L’instrument pretén ser una eina per lluitar contra els paradisos fiscals o els països que tenen una legislació laxa. França, Alemanya i els Estats Units semblen estar d’acord que sigui un impost superior a un 15%, però aquest és un altre dels punts que cal negociar abans de l’octubre. Si tot va com està planejat, el pla és que les noves regles fiscals es tradueixin en una legislació global vinculant abans de finals del 2023. Un acord, segons el comunicat final del G-20, “històric per aconseguir una arquitectura fiscal internacional més estable i més justa”.c