La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llum verda final al pla espanyol
L’Ecofin aprovarà la proposta dimarts i al juliol o l’agost arribaran 9.000 milions
Dimarts, 13 de juliol, serà un gran dia, ja que es durà a terme el canvi radical de plantejament de la Unió Europea per enfrontar-se a la crisi de la pandèmia i estimular la recuperació econòmica. Res a veure amb la reacció enfront d’altres crisis.
Una història que va començar amb la llarguíssima cimera de caps de govern del 17 al 21 de juliol de l’any passat –la més llarga o la segona més llarga de la història, hi ha debat sobre això–, en què es van posar en marxa els fons de recuperació. Va continuar amb la meticulosa negociació durant mesos dels plans entre cada país i Brussel·les i ara desemboca en un altre capítol, el dels pagaments, amb l’aprovació que donaran els ministres d’Economia als primers dotze plans, entre els quals hi ha l’espanyol.
Dimarts hi haurà poca litúrgia, expliquen des del Ministeri d’Afers Econòmics. Una presentació general, però sense entrar a debatre detalls dels plans, perquè ja arriben molt treballats i amb el vistiplau que van atorgar divendres els ambaixadors dels 27. No entren a debatre plans concrets, indiquen diverses fonts. El Ministeri destaca com ha canviat l’ambient des de l’estiu passat, i apunta que en les discussions sobre els plans en els grups de treball del Consell de Ministres hi ha hagut petició d’aclariments, però no qüestionament de les mesures.
Van passar aquells moments d’enfrontament amb els frugals que van acabar acceptant que la
Unió Europea s’endeuti massivament per impulsar la recuperació dels països més afectats per la crisi.
Respecte al pla espanyol, els últims dies les preguntes han recaigut en la concentració de l’esforç que preveu en els tres primers anys, en què s’acumula bona part de les reformes i mesures per dur a terme, i conseqüentment, també bona part del desemborsament dels fons. Un plantejament ambiciós que comporta riscos. Ho va apuntar el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, en una entrevista en La Vanguardia divendres, assenyalant que és un desafiament per a Espanya absorbir aquesta quantitat de fons en tan poc temps. En concret, dels 69.500 milions totals de subsidis, gairebé un 80% es desemborsaran els tres primers anys.
En el Ministeri d’Afers Econòmics
són conscients del desafiament, però consideren que l’economia espanyola necessita una teràpia de xoc immediata per recuperar-se, i conceben el pla com un instrument per fer front al primer cop de la pandèmia. A més, a més llarg termini, ja es disposa dels fons estructurals previstos en els pressupostos del període 2021-2027, que poden servir per mantenir l’esforç.
L’aprovació del pla permetrà a Espanya rebre 9.000 milions d’euros immediatament, que arribaran aquest mes o a l’agost. Després, el segon pagament serà el desembre, de 10.000 milions més, i ja requerirà una avaluació de la Comissió Europa per determinar si s’estan complint les fites i objectius marcats. Serà el començament d’aquests exàmens bianuals previs a cada pagament i amb metes exigents. Aquí podrien reaparèixer les pressions dels frugals i altres països fiscalment molt ortodoxos. Un d’aquests compromisos és que abans d’acabar l’any, Espanya ha d’haver acordat la reforma laboral. És un condicionant per rebre el desemborsament consegüent.
Amb el pla espanyol, dimarts l’Ecofin n’aprovarà 11 més, entre els quals hi ha els d’Itàlia, França i Alemanya. És el primer paquet, i s’espera que un segon grup de països vegi aprovats els seus plans en una altra reunió dels ministres que es convocaria el 26 de juliol. En total, la Comissió Europea ha donat el vistiplau a 16 plans, en té 8 en procés d’avaluació i queden tres països que encara no l’han presentat (els Països Baixos, Malta i Bulgària).
Entre els plans que Brussel·les analitza hi ha el d’Hongria, que ha quedat pendent d’aprovar-se, tant pels dubtes sobre l’eficàcia de les mesures incloses per aturar la corrupció, com per la pressió que ha exercit el Parlament Europeu. Hi ha una resolució parlamentària, que es va acordar dijous per gran majoria, en què s’exigeix que no es validi el pla si no hi ha garanties que els fons no es faran servir per contribuir a la violació dels drets fonamentals. La tensió amb Hongria s’ha incrementat arran de les lleis que limiten la informació sobre LGTBI en escoles, programes de televisió i qualsevol espai accessible a menors de 18 anys que dijous van entrar en vigor i que han aïllat més que mai Viktor Orbán de la resta de la UE.
En principi, la Comissió té un termini que s’acaba demà per emetre el dictamen, tot i que es pot allargar. És el cas de cinc països, que han requerit més temps, però en aquests casos (Polònia, Estònia, Romania, Suècia i Finlàndia) són qüestions més tècniques les que expliquen el retard, mentre que respecte a Hongria, es tracta clarament d’un tema polític de primer ordre.c
Espanya va haver de justificar per què concentra un 80% dels fons els tres primers anys