La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una oficina d’ocupació al campus
La proximitat i l’atenció personalitzada, claus perquè els serveis de col·locació arribin als joves
En un país al capdavant en atur juvenil d’Europa, arribar des de l’administració als més joves per facilitar l’accés al mercat laboral és clau. Per això és tan important saber com posar-los en contacte amb els serveis públics d’ocupació. Un experiment que han fet investigadors de la Fundació Iseak conclou que la proximitat i el compromís d’una atenció personalitzada són factors rellevants perquè els universitaris facin el pas d’inscriure’s en els serveis d’ocupació. En canvi, l’estudi constata que no té impacte en l’atracció d’aquest col·lectiu quan es fia tot a proporcionar informació sobre els beneficis que poden obtenir si s’inscriuen a les oficines d’ocupació.
“L’abast dels serveis públics d’ocupació entre la gent jove és, en general, molt baix –assenyalen a Iseak–. Aquest problema provoca que no es pugui fer un ús eficient dels recursos públics, per no arribar a determinats col·lectius”. Per Raül Segarra, de l’Observatori de Treball i Model Productiu, “els serveis públics d’ocupació arriben poc als joves”. Qui està inscrit és perquè li interessa, majoritàriament per les prestacions, però els joves no solen tenir-hi dret. O pels serveis d’orientació i formació, tot i que els universitaris solen apostar més per la de caràcter reglada”.
L’experiment, que ha dissenyat Pablo Brugarolas, Lucía Gorjón i Ainhoa Vega-Bayo, va agafar una mostra d’estudiants de la Universitat del País Basc d’últim curs que no havien estat inscrits en els serveis d’ocupació. En una enquesta prèvia, només un 19% dels alumnes va assegurar que estaven registrats en aquestes oficines. Majoritàriament, es tractaven dels estudiants de més edat i aquells que havien treballat abans.
Després, els investigadors de la Fundació Iseak van dividir la mostra de manera aleatòria en tres grups, amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia de diferents mesures per captar aquests joves. El primer va funcionar com a grup de control, al segon se’l va informar sobre els potencials beneficis d’estar registrats en els serveis d’ocupació: accés a beques, cursos de formació i el pla de garantia juvenil. I el tercer va rebre informació addicional, subratllant la curta distància a què es trobaven les oficines, situades dins del campus universitari, i que oferien assessorament especialment dirigit a estudiants d’ensenyaments superiors.
En aquest últim grup, la probabilitat d’inscriure’s a les oficines d’ocupació va augmentar en deu punts percentuals, mentre que en la resta no va variar i va quedar ancorat a un 50%. “Hem après que el tipus d’informació facilitada és important”, remarca l’estudi.
En una segona fase, una vegada acabat el curs acadèmic, els investigadors tenen previst comprovar en els serveis d’ocupació si els estudiants que van participar en l’experiment realment s’han acabat registrant i, en cas que sí, en quina data.
Aquesta mena de recerques obren el camí al disseny de noves polítiques públiques del mercat laboral, precisament ara que el Govern ha emprès una ofensiva per millorar la situació dels treballadors de menys edat juntament amb la revisió general de les polítiques actives d’ocupació. “No hi ha un vincle entre els serveis públics d’ocupació i els joves. Als serveis d’ocupació els costa d’arribar a ells, per oferir-los serveis i programes específics com els del pla de garantia juvenil, mentre que els joves perceben que l’administració no els ofereix res i no veuen útil anar a les oficines d’ocupació”, conclou Raül Segarra. “Cal posar fi a aquest peix que es mossega la cua, per això és tan important entendre de quina forma se’ls pot atreure”.