La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quin gran pintor va ser censurat per mostrar el pèl púbic de les seves models?
Els seus amics l’anomenaven Modi, un joc de paraules que al·ludia al peintre maudit, el pintor maleït, que efectivament moriria tràgicament jove i pobre als 35 anys, alcoholitzat i tuberculós, després d’una vida sacsejada per la malaltia i l’addicció a les dones, l’haixix i l’opi. El drama va continuar després de la seva mort. Dos dies més tard, la seva última amant, angoixada i embarassada de vuit mesos, Jeanne Hébuterne, va saltar des d’una finestra del cinquè pis de la seva antiga habitació a casa dels seus pares.
Havia arribat a París des del seu Livorno natal el 1906, amb 21 anys, guapo i amb diners de la seva mare a la butxaca. Aviat va canviar la seva elegant roba italiana per una disfressa de bohemi (jaquetes de vellut amb llànties i fulards vermells) que afavoria la seva imatge de noi dolent que recitava Dant i es despullava a les gresques d’amics que freqüentaven
Picasso, Max Jacob o Brâncusi.
Amedeo Modigliani no va tenir mai un sostre estable. Va vendre dibuixos pels cafès de Montmartre per comprar menjar i alcohol, va malgastar el que va guanyar, va ser desdenyós amb els qui es van interessar per la seva obra per motius comercials i no va ser fins al 1917 que va aconseguir fer la primera –i única– exposició individual de la seva vida. Va ser a la galeria Berthe Weill i, quan havien transcorregut unes hores de la inauguració, una multitud s’amuntegava davant l’aparador i feia cua per contemplar una sèrie de nus que el dandi italià havia realitzat aquell mateix any. Les models, seductores i segures, miraven els tafaners amb els seus ulls ametllats, els llavis pintats i colls de cigne. Però no era això el que va