La Vanguardia (Català-1ª edició)
Raúl Castro reapareix per contrarestar la protesta popular
L’exili de Miami i líders republicans exigeixen a Biden més que solidaritat
Banc Mundial, OMS i CEPAL
lista diari Granma, es va produir a rebuf de l’insòlit aixecament, el més gran des del 1994 després de la caiguda de l’aliat soviètic, per la fam i la creixent expansió de la pandèmia.
Aquest dimarts encara hi havia agitació per una protesta que ha deixat morts, detinguts i desapareguts, segons l’oposició interna. No es donen xifres, però en diversos vídeos difosos malgrat les apagades d’internet es poden veure víctimes de la repressió, sempre a partir d’aquestes fonts, i cues de ciutadans davant les casernes de policia a la recerca dels familiars.
La repressió va continuar per tercer dia consecutiu, des que diumenge milers de persones van sortir en ciutats de tota l’illa al crit de “llibertat” i el canvi de govern. La resposta de l’Executiu del president Miguel DíazCanel ha consistit a treure al carrer tropes especials i mobilitzar les forces “revolucionàries”, vestides de civil i armades amb pals. A les xarxes socials i en fotos de premsa se succeeixen enregistraments i imatges de violència policial contra els revoltats.
Tot i que la informació de Granma va al·ludir que la reunió del comitè central la va presidir Díaz-Cañete, el gran titular va correspondre a Raúl Castro. El seu protagonisme es va interpretar com una evidència de la profunda preocupació del règim. S’ha hagut d’agafar a la mística castrista –per alegrar uns i atemorir altres– i així demostrar que, malgrat el canvi de cognoms, tot “està lligat i ben lligat”.
Durant la reunió es va elogiar “l’exemplar resposta” a la crida en defensa de la revolució. A més “es van analitzar les provocacions orquestrades per elements contrarevolucionaris, organitzats i finançats des dels Estats Units amb propòsits desestabilitzadors”, va recalcar el màxim òrgan d’expressió del partit. Però els activistes van re
Tercer dia consecutiu de repressió des de l’esclat de diumenge al crit de “llibertat”