La llibertat és una llibreria

No hem tingut gaire sort últimament amb els ministres de Cultura: duren poc i deixen una empremta escassa. Encara que hi va haver un temps que aquesta cartera lluïa en mans de personatges com Javier Solana, Carmen Alborch, Jordi Solé Tura o fins i tot Íñigo Méndez Vigo. Miquel Iceta va recollir el testimoni de mans de José Manuel Uribes, amb les ganes justes, ja que estava encantat de ser ministre de Política Territorial, fins al punt que quan va cedir el càrrec a Isabel Rodríguez va manifestar amb una sinceritat aclaparadora que sentia molt deixar el ministeri. Però Iceta és llest i ràpid, i a la posterior presa de possessió va ser brillant, i va recordar un poema (La llibertat), de Joan Margarit, on el poeta afirma que la llibertat és una llibreria.

Jorge Luis Borges fantasiejava amb un paradís al cel, que fos una

Iceta va recórrer a un poema de Joan Margarit en la presa de possessió

biblioteca infinita on poder conversar amb els seus autors favorits i encara descobrir-ne d’altres. De la mateixa manera que Georges Orwell es va imaginar un infern a la Terra, on els llibres es convertien en cendra i el pensament quedava abolit. La llibertat per a Margarit constituïa una forma d’amor i la llibreria era un món d’abraçades. Llegir és un acte de llibertat i llegir bons llibres, una invitació a comprendre, a acceptar, a estimar. Llegir ens fa millors. “Entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l’operi el que hagi llegit Txékhov”, va escriure Simon Leys.

La llibertat és una llibreria, en efecte. Iceta va suscitar més esperances amb aquesta frase que amb qualsevol programa. Li queda molta feina al davant, des de l’Estatut de l’Artista fins a la llei del Mecenatge, però aquest cant a la llibertat i als llibres, ho és també a la tolerància, a entendre les raons de l’altre, a comprendre els diferents. Quan en l’horitzó apunten ideologies que animen a enfrontar-se i a confrontar-se, el nou ministre ens va conduir a la llibreria, aquests magatzems del saber que ens protegeixen, ens estimulen i ens il·lustren. Marilynne Robinson, premi Pulitzer del 2005 i autora de capçalera de Barack Obama, va escriure en un dels seus assajos: “Enyoro la civilització i vull que me la tornin”. Els que experimentem aquesta mateixa nostàlgia ens sentim reconfortats amb la citació del ministre.c