El pacte verd europeu avança

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en l’entrevista que avui publica La Vanguardia, expressa la seva ferma determinació d’executar el pacte verd europeu per combatre el canvi climàtic i aconseguir una reducció del 55% de les emissions en l’horitzó de l’any 2030 respecte al 1990. L’objectiu final, no obstant, és convertir Europa en el primer continent climàticament neutre el 2050. Això comporta una ambiciosa bateria de mesures, destinada a canviar la vida i l’economia dels europeus, que s’inclouen en els dotze projectes de llei que presentarà oficialment aquest matí a Brussel·les i que hauran de ser debatuts i aprovats pel Parlament europeu, en un procés que es preveu dur i complex.

Entre les principals mesures que s’aplicaran per aconseguir aquests objectius climàtics figura elevar al 40% el percentatge de renovables, establir el final dels vehicles amb motor de combustió –probablement en el 2035–, aplicar una taxa al consum de querosè per a l’aviació, l’exigència de combustibles més nets per al transport marítim, la reforma del mercat del carboni, que comportarà la pujada del preu dels carburants fòssils, i l’extensió dels drets de comerç d’emissions (ETS) als camions i a la calefacció dels edificis. L’encariment dels carburants estarà en funció del preu de la tona de carboni, que s’ha doblat en tan sols dos anys, la qual cosa genera preocupació en molts sectors.

Sembla evident que, en les primeres etapes del procés cap a la descarbonització, es produirà un augment general de costos que pot provocar greus protestes socials, especialment de les classes més desfavorides, i una pèrdua de competitivitat de les empreses, principalment les industrials, davant la competència estrangera. La Comissió Europea, i en el seu cas el Parlament, s’enfronten per tant a un foc creuat d’interessos, entre els quals cal sumar els sectors científics i les organitzacions ecologistes, que afirmen que els plans que es presentaran avui són clarament insuficients per frenar l’escalfament global.

Von der Leyen és categòrica quan afirma que no hi ha marxa enrere, que l’economia basada en els combustibles fòssils ha arribat al límit i que per això és necessari desenvolupar una nova estratègia de creixement que evolucioni cap a una economia descarbonitzada. El repte és enorme. La Unió Europea serà la primera regió del món a iniciar aquest procés. Però aquest fet, del qual tots en principi ens hem de congratular, és el que genera paradoxalment les dificultats més greus, derivades de la pèrdua de competitivitat per l’increment de costos interns davant la competència de països tercers que no compleixin amb normes tan estrictes com les europees i que, per tant, podran produir i vendre més barat. Per fer front a aquest problema, la Comissió Europea proposa de crear el mecanisme d’ajust de carboni en frontera, que fixarà un preu pel carboni incorporat en les importacions. El problema és que només es preveu per a cinc grans sectors industrials.

És fonamental mobilitzar-se perquè la lluita contra el canvi climàtic sigui global i que tots els països adquireixin compromisos similars als europeus, en línia amb el compliment dels tractats internacionals. El G-20, especialment la Xina i els Estats Units, s’ha de comprometre més a fons i exercir de motor, juntament amb la Unió Europea, de la necessària transformació per salvar al planeta del desastre climàtic. Un instrument fonamental per això seria posarse d’acord en un preu mínim per al carboni a tot el món, de manera que tots els que emeten CO2 –que són els que provoquen l’escalfament del planeta– paguin per això, igual que pagarem els europeus.c

La lluita contra el canvi climàtic implica costos per a empreses i ciutadans