Escac al castrisme

Per inesperada i per extensa, la protesta de milers de cubans contra el règim comunista va agafar a contrapeu els dirigents del país, fins al punt que el president Díaz-Canel va recórrer a la retòrica castrista més gastada per qualificar els manifestants de mercenaris i d’elements pagats pels EUA, cridant “al combat tots els comunistes i revolucionaris”.

Els crits de “llibertat” no se sentien amb tanta força a Cuba des del maleconazo del 1994 amb les protestes per la pobresa econòmica coincidint amb el col·lapse de l’URSS. El règim ha ordenat fer pinya i incrementar la repressió i es desconeix el nombre de ferits, detinguts i incomunicats. L’oposició interna parla fins i tot de diversos morts.

Els cubans que van sortir a protestar no han conegut l’èpica de la revolució ni els subsidis soviètics. Han nascut en un país arruïnat i es limiten a subsistir. Però s’han atipat de viure en la misèria, de l’escassetat d’aliments, que la pandèmia hagi castigat encara més una economia enfonsada per l’absència del turisme i les sancions de l’era Trump. Estan farts de patir talls elèctrics de fins a sis hores diàries i d’un col·lapse sanitari amb milers de casos de covid diaris i falta de medecines. Han sortit al carrer perquè ja no tenen res a perdre i disposen d’una potent eina: les xarxes socials, un poderós altaveu per expandir la protesta al so del rap anticastrista Pàtria i vida malgrat l’enorme apagada d’internet i la censura aplicades pel règim des de diumenge.

La frustració i el cansament s’han apoderat dels cubans. Fidel és mort, el seu germà Raúl jubilat i el president Díaz-Canel no té el carisma del primer ni el prestigi entre les elits revolucionàries del segon. La repressió contra dissidents, activistes digitals i periodistes, el col·lapse econòmic i la crisi sanitària li han fet perdre suports.

La posició que adoptin els EUA davant aquesta crisi pot ser clau. A l’entusiasme de la colònia cubana anticastrista establerta a Florida i a la pressió republicana perquè Biden augmenti les mesures contra el règim, el president ha reaccionat donant suport a la protesta a l’illa i demanant a l’Havana que escolti la ciutadania. Cuba no estava entre les prioritats de Biden i fins ara no ha fet cap pas per rectificar la política de sancions que va implantar Trump.

És aventurat predir com acabarà aquesta protesta d’un poble que sembla haver perdut la por. No serà el final del règim ni provocarà canvis immediats, però atia l’esperança que n’hi hagi tard o d’hora. Si aquest pot ser l’inici del final de la revolució cubana és prematur dir-ho.c

Els cubans culpen el règim de la misèria, les penúries econòmiques i el col·lapse sanitari