Guardians en la penombra

Per fi es va prendre la decisió llargament esperada. Els ministres d’Economia del G-20 van decidir a Venècia que les grans empreses digitals paguin impostos allà on operen. Aquesta mesura encara està en procés de concreció, però significa el primer enfrontament seriós entre els gegants tecnològics i els estats on venen els seus serveis. És una mesura d’alt voltatge polític que continuarà en fronts molt diversos.

El debat no és de caràcter econòmic sinó democràtic. José María Lassalle ha escrit un magnífic assaig, El liberalismo herido ,en el qual parla de l’erosió de les llibertats en les democràcies neoliberals, com es va posar en relleu el 6 de gener d’enguany amb l’ocupació del Capitoli per una multitud ciberdirigida, darrere de la qual hi havia els que no volien acceptar la derrota de Donald Trump i la victòria de Joe Biden el novembre passat.

Lassalle ressalta que el fracàs d’aquell intent de cop d’Estat no es va deure a la resistència de la guàrdia nacional de Washington

DC sinó a la decisió de bloquejar els comptes de Twitter, Facebook, Instagram i YouTube de Donald Trump.

La insurrecció es va frustrar enmig de les grotesques imatges en l’assalt i a l’interior del Congrés. Però es va posar en relleu la debilitat extrema d’una democràcia liberal que institucionalment no va poder frenar l’intent. No s’ha d’oblidar que Biden no prendria possessió fins al 20 de gener i, per tant, Trump era de fet encara el comandant en cap.

Aquell dia fatídic va demostrar que la sobirania digital que actua sobre els algoritmes podia ser independent de la sobirania democràtica. La conclusió és que els que controlen internet i les xarxes s’han fet imprescindibles per als polítics, però els governs no controlen els que poden prendre decisions molt rellevants que afectin el sistema democràtic. Això significa, diu Lassalle, que els gegants tecnològics exerceixen el paper de guardians en la penombra d’un poder polític democràtic que els necessita per sobreviure. Els polítics necessiten les xarxes, però en poden ser les víctimes perquè estan fora del seu control.

La iniciativa de bloquejar els comptes de Trump no va ser a instàncies d’un fiscal o d’un jutge sinó la decisió d’una elit de propietaris tecnològics que van actuar per compte propi. La pregunta és elemental: qui controla el controlador? Si la supervivència de la democràcia liberal depèn d’una decisió que està fora de les institucions de l’Estat, estem reconeixent que el govern democràtic no és plenament sobirà.

Estaríem en una democràcia sense contrapesos, fora de control, transportada per corrents d’opinió fabricats en les ombres indesxifrables dels algoritmes, en les mentides o en els interessos il·legítims o il·legals difícilment identificables. Un dels problemes més inquietants de la nostra època és la versemblança dels fets sobre els quals es discuteix.

Està molt bé que les grans corporacions tecnològiques paguin els impostos allà on generin els negocis. Però queda un llarg recorregut fins a neutralitzar les democràcies populistes que han pujat al carro digital sobrevolant les institucions i llançant missatges que arriben directament a milions de seguidors que no tenen mitjans per verificar si són certs o falsos els fets que se’ls anuncien.

Les guerres del futur es lliuraran primer digitalment i, potser però no necessàriament, en els camps de batalla tradicionals. Les llibertats, en tot cas, estan amenaçades per les plataformes que pensen més en el negoci que en el bé comú i la democràcia.c

Els gegants digitals pagaran impostos, però serà millor si observen els cànons democràtics