Superilla Barcelona

Visc al carrer de l’invent des de fa cinc lustres. Em refereixo a Consell de Cent, que (juntament amb Girona, Rocafort i Comte Borrell) serà l’escollit com a nou conillet d’Índies.

A priori, les noves modificacions de l’Ajuntament de Barcelona no semblen tan terrorífiques com el que s’havia previst fins ara. Parcel·les destinades a més arbres i zones verdes dins l’espai central dels carrers reformats. Sense voreres.

Molta més por infonia, i ho creien algunes associacions, la idea inicial del projecte que pretenia omplir de llambordes la via per a malson d’avis, cadires de rodes i cotxets de nen.

No estic segura que per als comerciants sigui una bona transformació (ho he de consultar amb en Rafel, el meu botiguer de referència) perquè hi haurà horaris acordats per a càrrega i descàrrega, però per al veí estàndard la recreació

La recreació virtual del nou projecte sembla fins i tot agradable

virtual que mostren les fotos fins i tot sembla agradable. Per tornar-nos tant d’oxigen green com ens deuen necessitaran la col·laboració de bons professionals com els d’Eix Verd.

Els cotxes, que passen a segon pla, deixaran de ser els protagonistes. Tots, al barri, volem creure que això s’ho han mirat més de dues vegades els equips d’arquitectes i tècnics encarregats; caldrà confiar-hi. Hi ha ments humanes més dures que el granit que tenen pensat instal·lar en els espais de valor patrimonial.

I, una cosa bàsica per a nostàlgics: mantenen el panot, semicamuflat sí, tunejat per buscar la porositat i substituir l’asfalt, però panot al cap i a la fi...

Plataforma única, com sabates noves (els ciutadans ens passejarem de porta a porta i de casa a casa), amb els dits creuats estem perquè no ens envaeixin patinets ni bicicletes. Aviat ni tan sols hauran de pujar a la vorera, perquè no n’hi haurà.

Aquest nou format l’han batejat Superilla Barcelona, encara que, en realitat, els àngels no viatjaran en quadrícula com deia Cerdà. Si volen ampliar la proposta, que ens posin unes cadiretes estil càmping per xerrar cada vespre a la fresca.

I té raó l’alcaldessa: no estem contents amb res.c