L’adopció del toc de queda torna a sobrevolar Catalunya

La mesura no podria ser per a tot el territori, sinó a les zones amb més covid El sector sanitari ja veu insuficients les restriccions anunciades dilluns Els hospitals no esperen un descens de casos fins d’aquí dues setmanes

La possibilitat de tornar a imposar un confinament nocturn per frenar la covid sobrevola Catalunya. El Govern ho estudiava ahir, després d’anunciar dilluns el tancament de tota activitat a les 0.30 hores i la limitació de les reunions a 10 persones, entre altres mesures que el sector sanitari veu insuficients.

L’autorització judicial de dilluns per aplicar el toc de queda en una trentena de municipis valencians “aplana” el camí perquè s’adopti a Catalunya, que veia difícil imposar-lo sense estat d’alarma, va explicar la portaveu del

Govern, Patrícia Plaja. L’informe jurídic demanat per Pere Aragonès avala la via valenciana, segons va explicar el president: es podria aplicar el confinament nocturn, però no a tot Catalunya, sinó en zones amb més incidència de casos, segons indicadors de la pandèmia. Aragonès va dir que s’analitzava l’opció, però va demanar d’anar “pas a pas” i va recordar que el cap de setmana entraran en vigor diverses mesures. Si no n’hi hagués prou, es podria recórrer al toc de queda.

Al matí el Govern va enviar la resolució amb el límit de reunió a 10 persones, entre altres accions, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè digui si vulneren drets fonamentals.

Si les avala, entraran en vigor el cap de setmana o abans.

Però aquestes mesures ja es veuen insuficients al sector sanitari per reduir el gran nombre de casos (més de 44.729 l’última setmana). L’infectòleg de l’hospital Germans Trias, Oriol Mitjà, va valorar que la restricció d’activitat a les 0.30 hores, de les reunions o del lleure nocturn “són correctes, però fan un pèl curt”. Va recordar que “Catalunya està en el seu nivell més alt de casos de tota l’epidèmia” i l’impacte assistencial no és tan alt, però puja, i això requereix restriccions serioses”, com ha passat tota l’epidèmia, ja que, si no n’hi ha, creixen els casos i costarà mesos que es redueixin. “Segurament es creia que en aquesta desescalada la vacunació faria de mur de contenció de l’augment de casos, però li ha passat l’onada per damunt”, va assenyalar.

“Si volem tenir almenys un agost millor, calen mesures dràstiques i de pressa, ja que el seu efecte no es notarà com a mínim fins d’aquí dues setmanes”, va afegir el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. No va voler jutjar si el confinament nocturn seria la millor opció, perquè creu que és el Govern el que n’ha de sospesar els pros i contres, però va subratllar que “des del punt de vista sanitari cal restringir al màxim”. A parer seu, els ajuntaments haurien de suspendre les festes majors i les empreses tornar a teletreballar tant com es pugui, per exemple. Per Padrós, “en aquesta cinquena onada, en què la vacunació ha canviat la població més afectada, no es poden prendre només les ucis com a principal indicador per adoptar les restriccions, ja que l’atenció primària està desbordada. Però, a més, cal evitar que morin joves per la covid”.

També ho creu el farmacoepidemiòleg de la Universitat d’Oxford Dani Prieto Alhambra, que va afirmar que les mesures anunciades ajudaran, però no n’hi haurà prou per abaixar el ràpid augment de casos que hi ha hagut a Catalunya aquest juliol. “No cal confinar-se, però sí mesures que restringeixin més la interacció social i a contrarellotge. El toc de

queda té un impacte provat i no és un confinament”, va dir. Per aquest expert, “a més ha de canviar la mentalitat de la població”, que creu que es va confiar que l’avançament de la vacunació i l’arribada de l’estiu marcaven el final del virus.

Antoni Trilla, cap d’epidemiologia de l’hospital Clínic, va apuntar que “el toc de queda és una mesura que s’ha de tenir estudiada i preparada per si és necessària”, però creu que es podria esperar a veure si les mesures que ja busquen reduir la interacció social i s’aplicarien aquest cap de setmana es compleixen. No si ja tenen efecte. Però l’epidemiòleg assenyala que “el ciutadà necessita saber que si es dicten mesures s’ha de garantir la força legal per fer que es compleixin”.

Als hospitals preocupa com serà l’estiu. Ricard Ferrer, cap de l’uci de Vall d’Hebron, estava convençut ahir que el creixement de l’epidèmia “té una inèrcia, en què l’alta entrada de pacients a l’uci durarà com a mínim dues setmanes, encara”. Salut comptava ahir 1.058 hospitalitzats per covid, 209 a l’uci. És com si s’hagués tornat a un mes o a un mes i mig enrere.

Pere Domingo, coordinador de hospitalització covid a l’hospital de Sant Pau, tampoc no espera una millora pròxima. “Ara fa un any teníem només dos pacients de covid, ara n’hi ha una trentena, gairebé el triple que tres setmanes enrere. Els que veiem ara, més joves, no haurien d’arribar a l’hospital. Sense la vacunació, estaríem derrotats”, es lamentava. “Sabem que les restriccions són un problema social i econòmic i les adoptades em semblen bé, però no crec que n’hi hagi prou per reduir la interacció social que ens ha portat a aquesta situació. Són necessàries més mesures. Ara ja sabem quines funcionen, cal guanyar temps per acabar de vacunar”, demanava.

Tant Ferrer com Domingo ara veuen als seus hospitals pacients amb covid de 30 o 40 anys i no és que tinguin altres patologies, excepte aquells amb obesitat, que tenen risc de covid més greu. “La setmana passada vam tenir un noi de 33 anys vuit dies a l’uci, intubat”, va assenyalar Domingo. Això sí, els joves solen rebre l’alta més de pressa que les persones més grans. I als hospitals també veuen que contagiosa que és la variant delta, que sol infectar diversos integrants quan arriba a una família: com una mare i el seu fill de 14 anys, hospitalitzats, i el pare i els altres tres fills, infectats a casa. O el mateix en una altra família d’una jove mare hospitalitzada, explicava ahir Domingo.c

El tancament d’activitat a les 0.30 h i la limitació de reunió estaran en vigor el cap de setmana