La Vanguardia (Català-1ª edició)
Crònica d’una onada anunciada
Un cop passat, és fàcil veure què ha fallat.
S’han ajuntat els mateixos dies i als mateixos llocs una variant més contagiosa del coronavirus, la fi de moltes restriccions i les celebracions de final de curs i principi d’estiu. Qualsevol d’aquests tres elements per separat s’hauria pogut controlar. Junts han format un còctel explosiu.
Ara en veiem les conseqüències. Una incidència a Catalunya de més de 3.000 casos per 100.000 habitants a la franja de 20 a 29 anys, cosa que significa que una de cada 30 persones d’aquest grup d’edat té covid en aquest moment i aproximadament una de cada quatre hauria d’estar fent quarantena. Un augment del nombre de pacients ingressats en ucis per covid d’un 57% en una setmana, molts d’entre 30 i 50 anys.
I això només és el principi. La cinquena onada encara està en ascens, cosa que significa que els contagis i els ingressos continuaran augmentant les pròximes setmanes, i que encara estem més a prop del començament que del final de l’onada.
Que els contagis pugessin al principi de l’estiu no ha sorprès els especialistes en salut pública, incloent-hi el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Era el que es podia esperar si es relaxaven les restriccions al juny. El que sí que ha sorprès és la velocitat a què s’han disparat els casos, segons va reconèixer Argimon a la roda de premsa de dilluns.
A Anglaterra, primer país europeu a què va arribar la variant delta, originària de l’Índia, l’augment de casos per aquesta nova variant va ser més suau. Però a Anglaterra va arribar en un moment en què el país tenia mesures estrictes per prevenir contagis. A Catalunya ens ha agafat gairebé sense mesures, cosa que ha permès que el virus proliferés al seu aire.
Com és que ningú no ho va veure venir? Mirant-ho retrospectivament, els senyals d’alarma eren inequívocs. L’OMS va classificar la nova variant com a “preocupant a escala global” l’11 de maig, quan ja havia arribat a Espanya. El farmacoepidemiòleg Dani Prieto-Alhambra, de la Universitat d’Oxford, va enviar un avís a aquest periodista tres dies més tard: “Has vist les dades d’avui [d’Anglaterra]? La variant índia fa molt mala pinta”.
La Vanguardia va informar el 6 de juny de l’“alerta per l’expansió i la virulència de la variant delta”, i el dia 15, que “ja serà majoritària a Barcelona la setmana que ve”. Daniel López Acuña, exdirector d’Acció Sanitària
en Situacions de Crisi de l’OMS, es va esgargamellar alertant que s’estaven aixecant restriccions massa ràpid.
Totes aquestes veritats incòmodes van ser oportunament ignorades. Van quedar eclipsades pel missatge dominant que la vacunació anava vent en popa, que el final de l’epidèmia era a prop i que l’estiu seria esplèndid. Un missatge que era cert a principis de la primavera, quan la variant dominant a Espanya era l’alfa, que va deixar de ser-ho quan va arribar la delta. Però el Govern espanyol i els sectors econòmics impacients per eliminar restriccions van insistir a mantenir el triomfalisme contra el virus quan l’expansió de la nova variant ja era imparable.
A Catalunya la Generalitat tampoc no va tenir inconvenient a reobrir el lleure nocturn el 21 de juny, a permetre una revetlla de Sant Joan amb restriccions mínimes i a avalar festivals com el Canet Rock (rebatejat per alguns dels assistents com el Canet Brot) i el Cruïlla.
Diguem-ho tot. Els mitjans que tenim la responsabilitat d’informar els ciutadans també som còmplices d’aquesta operació d’autoengany col·lectiu en què s’ha imposat una visió falsament edulcorada de l’epidèmia. Mark Rutte, primer ministre dels Països Baixos, va tenir dilluns el valor de demanar perdó als seus ciutadans per haver aixecat restriccions massa aviat i haver causat un repunt de contagis. No servirà de res, però personalment m’hi afegeixo.
Els metges que han promocionat els tests d’antígens per celebrar concerts d’alt risc també tenen una part de responsabilitat en la catastròfica evolució de l’epidèmia a Catalunya.
Des del primer moment era inevitable que la realitat de la variant delta s’acabés imposant. És una pena que entre tots no hàgim estat capaços de contenir la cinquena onada. Les conseqüències d’uns quants dies de diversió les pagarem tot l’estiu.c
Es van ignorar tots els senyals d’alarma i es va imposar la idea que tot aniria bé