La Vanguardia (Català-1ª edició)
Amor i tragèdia a Las Palmas del 1919
Mayte Uceda recupera la història del naufragi del Valbanera a ‘El Guardián de la Marea’
ria +Bernat, del carrer Buenos Aires de Barcelona, declara: “La placeta María Luz Morales, al costat de la plaça Francesc Macià, ja ens l’hem feta nostra. No serà com Sant Jordi, sinó una trobada a l’aire lliure amb els meus lectors i els autors que vindran”.
Ferrer assegura que esclar que volen vendre llibres, però aquesta festa pretén reivindicar “les llibreries com a equipament cultural”. I insisteix que “Llibrestiu és una data per acostar la gent a la literatura. Perquè la literatura no fa vacances. Volem que els lectors entrin en contacte amb els autors”. I agraeix el suport específic de l’Ajuntament de cada població on se celebrarà, respectant totes les noves normes del Procicat, aparegudes aquesta setmana.c
El 1919 el transatlàntic de la desapareguda Naviera Pinillos, el Valbanera, s’enfonsava a prop de Florida quan es dirigia a l’Havana. 488 persones hi van morir, majoritàriament canaris, en un naufragi considerat el desastre marítim espanyol més gran en temps de pau. Aquesta tragèdia, oblidada i poc coneguda, ha estat rescatada per l’escriptora Mayte Uceda (Astúries, 1967) a la seva última novel·la El guardián de la marea, que acaba de publicar l’editorial Planeta.
L’autora va descobrir aquests fets l’estiu del 2016 “de casualitat”, i llavors va començar un treball d’investigació per saber per què tants canaris van emprendre el viatge a Cuba. “Després de descobrir el naufragi volia que els meus personatges, encara per determinar, fessin l’últim viatge del Valbanera. Aquesta va ser la “llavor”, indica l’autora. En l’exhaustiva tasca de documentació que va fer durant un viatge el 2017 a la capital canària, “va anar afegint les peces del puzle fins que tot va anar encaixant”. Llavors va descobrir un altre fet històric tràgic i també molt desconegut, que va ser el setge comercial a què va ser sotmesa l’illa de Gran Canària durant la Primera Guerra Mundial.
La contesa entre alemanys i britànics, que controlaven el port i l’economia de l’illa, es va lliurar a l’Atlàntic mitjançant una guerra submarina sense restriccions. Els submarins alemanys disparaven contra qualsevol vaixell, i això va suposar una paralització absoluta de l’activitat comercial que va sumir l’illa en el desproveïment, la fam, la misèria i la mort.
Aquests dos fets històrics apareixen reflectits amb fidelitat a la novel·la i són el context en què es desenvolupa una història d’amor “potent”, que és la trama principal, entre una jove canària de família humil i de 15 anys, Marcela Riverol, i un tinent de la marina alemanya, Hans Berger, que cau del submarí a l’aigua després d’un bombardeig. La història del tinent alemany, com explica l’autora Mayte Uceda –que ahir va recórrer amb els mitjans de comunicació els escenaris on transcorre la seva novel·la a Las Palmas de Gran Canària i que avui segueixen drets, tot i que en alguns casos transformats pel pas del temps i la modernitat–, també és verídica. Hi ha documentació sobre dos submarinistes alemanys rescatats a l’aigua i recollits en aigües de les Canàries per un vaixell espanyol, i ella en “crea” un tercer, que és el personatge d’en Hans.
Uceda, autora de Los Ángeles de la torre (2009), Un amor para Rebeca (2014) i Alicia y el teorema de los monos infinitos (2016) s’endinsa amb El Guardián de la marea en la novel·la històrica, tot i que segueix fidel al seu estil, i el “nucli vital” d’aquesta novel·la és la història d’amor entre la Marcela i en Hans. “És una aventura d’amor en un context històric de fa 100 anys”, apunta l’autora, que ha trigat tres anys a acabar l’obra.c
Gairebé 500 persones, la majoria canàries, van morir en l’enfonsament del transatlàntic