La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’epopeia a Europa d’un jove cor sud-africà del XIX ressona al Palau
Un cor sud-africà surt del seu país a finals del segle XIX per recaptar fons per crear una escola tècnica. Llavors Sud-àfrica és una colònia britànica. Són The African Choir, joves, negres i pioners. Actuen a Amèrica del Nord i a la mateixa Anglaterra davant la reina Victòria. Són aclamats. I després d’aquesta experiència, quan tornen, molts es converteixen en líders de l’activisme reformista al seu país. Un episodi oblidat –hi ha fotografies i programes, però no pas enregistraments– que el coreògraf sud-africà Gregory Maqoma va descobrir en una instal·lació creada pels compositors Philip Miller i Thuthuka Sibisi per a un espai de Londres i que després es va portar al Museu de l’Apartheid de Johannesburg.
Un viatge i una experiència vital marcada per les fronteres, el colonialisme i, sobretot, per la mirada de l’altre que ara Maqoma ha convertit en un gran espectacle, Broken chord, que han coproduït importats festivals i teatres europeus i que després de ser ahir i avui al festival Itálica de Sevilla arriba diumenge i dilluns al Palau de la Música –el seu Cor de Cambra serà coprotagonista– dins el festival Grec, i els dies 22 i 23 visita el Conde Duque de Madrid dins els Veranos de la Villa.
El director del Grec, Francesc Casadesús, va explicar ahir que no sap si és el seu projecte més desitjat, però sí “el més complicat i antipandèmic; només ha pogut tirar endavant gràcies a la passió dels intèrprets, perquè hi ha hagut mil tràmits, visats i una quarantena a París”. En aquest sentit, Maqoma explica que volien
“portar tot el cor de Sud-àfrica, però hauria estat una missió impossible, i vam decidir treballar amb cors de cada lloc, cosa que ha afegit ingredients fabulosos combinant la identitat europea i l’africana”.
Maqoma actua amb quatre cantants del seu país i els cors locals per recrear el viatge iniciàtic dels joves cantants a finals del XIX davant una escenografia que recorda l’ascens i la caiguda dels imperis. En una peça que parla, diu “de l’emigració, l’herència, el cos negre
El coreògraf Gregory Maqoma i quatre cantants sud-africans recreen la història amb el Cor de Cambra
o la mirada cap a nosaltres com a africans”. I diu que el títol, acord o corda trencada, es deu al fet que “el fil de la humanitat s’ha trencat amb l’emigració, i si un perd la corda d’una guitarra no sona igual”.
Júlia Sesé, que dirigeix el Cor de Cambra, explica que tot és a cappella, i es busca el contrast entre ells, més acadèmics, i l’expressivitat sud-africana: “És fantàstic com canten, molt orgànic; estar quiets no existeix: cantar per a ells implica el cos”.c