Invocant Winnie Mandela

La diàspora africana reivindica al Grec la resistència amb ‘Dear Winnie’

El Festival Grec d’aquest any està dedicat a l’Àfrica, i aquesta setmana és la més sud-africana de totes. Tres espectacles arriben o connecten amb el país de l’apartheid i de Nelson Mandela. Al Palau de la Música hi aterra Broken chord, sobre el viatge iniciàtic d’un cor sud-africà a l’Europa de la reina Victòria. Al Lliure s’hi veurà Samsó, teatre musical amb so electrònic que porta el mite bíblic a l’hipercapitalisme, les migracions i la xenofòbia actuals. I el Lliure també acollirà avui i demà Dear Winnie, un projecte del KVS, el Reial Teatre Flamenc de Brussel·les, que reprèn la resistència de la polèmica Winnie Mandela a Sud-àfrica mitjançant un director i nou actrius que provenen de la diàspora africana a Europa.

Es tracta d’un projecte que s’incardina en l’ànima actual del KVS que dirigeix Michael de Cock i de què l’argentí Gerardo Salinas –coautor de la dramatúrgia de Dear Winnie – és part fonamental. El projecte aprofita la pluralitat d’una gran ciutat i pren la interculturalitat no com a desafiament, sinó com a principi d’actuació. “Vam guanyar la direcció del KVS –diu Salinas– amb el pla de construir junts un repertori que contingui l’orgull del teatre de Flandes, el de les històries que venen de tot el món i el de les que generarem junts. La batalla per afegir perspectives és fonamental per poder comprendre’ns i retrobar una humanitat més gran. Els moments de canvi tenen un costat traumàtic, però, alhora, hi ha la riquesa de la trobada; hi tenim molt a guanyar”, subratlla.

I en aquesta línia neix Dear Winnie, creat i dirigit per Junior Mthombeni, nascut a Bèlgica d’un dirigent del Congrés Nacional Africà (CNA) exiliat que els anys més durs de l’apartheid va escriure una carta a Winnie Mandela en què qüestionava el funcionament del CNA. La carta va ser interceptada pel règim blanc i publicada per crear dissensió.

Salinas recorda que, quan Mandela va estar a la presó tants anys, “la Winnie va mantenir la flama viva a les faveles sud-africanes”. Era una dona forta, diu, i això va ajudar que no passés a la història per gaires com a heroïna. Va passar a la història amb acusacions, i ells han provat de no fer-ne una santa o una malvada unidimensional, sinó buscar “què hauria contestat a la carta, què ens diria avui de les lluites i els desafiaments que tenim com a europeus de diferents arrels”.

Ho fan amb nou dones artistes de la diàspora africana que viuen a Holanda i Bèlgica. Amb elles recreen episodis de Winnie barrejats amb el tsunami d’energia i les històries de les intèrprets, “amb unes vides, unes lluites i unes carreres que s’han convertit en les respostes que buscàvem, el missatge de tirar endavant i continuar lluitant de la Winnie”. “Elles s’ajunten, s’empoderen, es rebel·len, comparteixen la derrota i retroben les seves arrels. Converteixen la peça en un ritual d’evocació de la Winnie i es transformen cadascuna en un trosset d’ella”, conclou Salinas.c

Les experiències de la lluitadora contra l’apartheid es barregen amb l’energia i les històries de les actrius