Luxe orquestral

Jazz at Lincoln Center Orchestra & Wynton Marsalis

Lloc i data: Palau de la Música (12/VII/2021) Festival de Jazz Barcelona

L’edició més llarga del festival de jazz barceloní va tenir un final feliç amb Wynton Marsalis i la Jazz at Lincoln Center Orchestra. A la prèvia del concert, Tito Ramoneda –director del certamen– va voler agrair als tècnics, col·laboradors, artistes i aficionats en general el seu suport durant aquests nou mesos d’autèntica “cursa d’obstacles’’, abans de lliurar a Wynton Marsalis la medalla d’or del festival, una distinció que el trompetista va agrair tres vegades.

Ja amb els quinze elements de la big band en escena, l’actuació va arrencar amb temes del trombonista Chris Crenshaw i del saxofonista Ted Nash, que es va marcar un solo preciós amb el soprano molt aplaudit pel públic que omplia el recinte. En un concert que va anar de menys a més, la formació va abordar després una esplèndida versió d’Aisha de McCoy Tyner, amb el saxo tenor de Walter Blanding i el piano de Dan Nimmer com a elements més destacats. Per submergir-se a continuació a les aigües llatines de 2/3s Adventure, un tema original del contrabaixista Carlos Henríquez, que es va beneficiar d’un explosiu i saborós solo del trompetista Kenny Rampton, a més de la brillant propulsió rítmica d’un Henríquez –molt inspirat també com a solista– i del bateria Obed Calvaire.

La sessió va arribar al punt més àlgid a propòsit de tres moviments de la Freedom Suite de Sonny Rollins. Originalment composta per a trio i transformada en peça orquestral gràcies al magnífic arranjament del saxofonista Walter Blanding, la seva interpretació va vorejar l’excel·lència i va comptar amb els notables solos del mateix Blanding al tenor, de Wynton Marsalis a la trompeta, així com de Paul Nedzela al saxo baríton i dels trombonistes Victor Goines i Chris Crenshaw.

Després de rebre una ovació de gala, la formació del Lincoln Center novaiorquès va arrodonir aquesta nit de luxe orquestral amb Jo Jo’s Mojo, un divertit original de Marsalis amb aires de boogaloo dedicat a Jo Jo White, jugador de bàsquet de la Universitat de Kansas i figura de l’NBA als anys setanta.c

c c

c c c