La Vanguardia (Català-1ª edició)
La vida crida la vila Tòquio celebra una cerimònia semiclandestina per rebre els esportistes
El millor de tot plegat és que les coses, a partir d’aquí, només poden millorar: el primer discurs públic de Thomas Bach a Tòquio va començar malament.
El president del Comitè Olímpic Internacional (COI) es va engegar un tret al peu:
–El nostre objectiu comú és celebrar uns Jocs segurs per a tot el món, per als esportistes, per a les delegacions i, sobretot, per als ciutadans xinesos... Vull dir, japonesos.
Bach va corregir de pressa l’error i els intèrprets el van obviar (no ho van traduir al japonès paraula per paraula), però la poca premsa reunida al lloc, nipona majoritàriament, va captar l’error.
Així doncs, el lapsus de Bach es va posar a recórrer les xarxes socials.
–L’únic problema és que això és el Japó, això és Tòquio, no pas Pequín –va escriure un.
–Aquest error demostra que poc que preocupa a Bach la població local –va tuitejar un altre.
–Segons Thomas Freud, creador de la psicoanàlisi, “un error de la llengua sovint reflecteix la realitat”–va dir un tercer.
I així, fins a l’infinit...
I així avança aquesta història. Mentre el Govern japonès decretava l’estat d’emergència per a tot el país fins al 22 d’agost, centenars de manifestants toquiotes esbroncaven el pas de la torxa olímpica, que només recorrerà els barris perifèrics de la ciutat per evitar incidents.
Dilluns, les tempestes inundaven el Centre de Premsa.
I ahir Bach –just després d’una quarantena forçosa de tres dies– ficava la pota.
Millorin o no les coses, queda clar que tot serà diferent.
Cap autoritat no va anar a rebre els esportistes olímpics, que ja van ocupant la vila. Bach va conversar amb Seiko Hashimoto, directora del Comitè Organitzador, amb una pantalla pel mig, mascareta i mesures de distància social.
Hi ha poc glamur, allà. I mentre ja lluïen les primeres banderes als balcons dels 21 edificis, un recinte de 44 hectàrees situat al districte de Harumi, Bach provava d’arreglar-ho:
–Tots som al mateix vaixell i remem amb força en la mateixa direcció (...) Tòquio és la ciutat olímpica més ben preparada de la història.
Són paraules boniques. Però els crítics es van quedar amb l’error.
(...)
“Volem celebrar uns Jocs segurs per a la població xinesa”, va dir, per error, Thomas Bach
La vida serà una altra al recinte. La presència d’esportistes serà limitada en el temps. Cada esportista ha d’arribar, com a màxim, cinc dies abans que es disputi la seva prova. I té dos dies per abandonar el dormitori una vegada acabi la seva actuació.
Els 18.000 esportistes i oficials hauran de portar la mascareta tota l’estona i sotmetre’s als controls de PCR que se’ls requereixin, que no seran pocs: es calcula que seran diaris. Hi haurà distància social a les cantines, on se serviran al voltant de 45.000 àpats al dia, en les seves variants japonesa, occidental, asiàtica, halal, vegetariana i sense gluten.
Es calcula que un 80% dels residents estaran vacunats, càlcul que no explica per què el 20% restant no ho haurà fet. La reflexió no és fútil.
A hores d’ara, ja han donat positiu dos membres de l’equip ugandès, un atleta serbi i un representant israelià.
La xifra de membres de la família olímpica ha anat minvant amb el pas dels dies, de manera que s’endurien les condicions d’entrada al país. Els 8.400 periodistes previstos han quedat en 4.600.
En el període de quarantena de catorze dies obligatoris, cap membre de la família olímpica no estarà autoritzat a sortir a sopar a la ciutat (tampoc no és possible, ja que els restaurants tanquen a les 20 h) o a comprar un carregador per al mòbil o pasta de dents. Qui ho necessiti, haurà de comptar amb l’ajuda d’un voluntari, que és qui anirà al supermercat de torn.
Segons el primer ministre japonès, el Japó amb prou feines ha vacunat un 18,5% de la població.c