La Vanguardia (Català-1ª edició)
Calma tensa abans de la lluita
Etapa 16 Victòria del campió d’Àustria, Patrick Konrad, en un dia que apuntava a escapada i que va complir el guió al peu de la lletra
Victòria del campió d’Àustria, Patrick Konrad, a l’antic circuit automobilístic de Comminges després d’una etapa suau del Pirineu que va estar marcada per la pluja i per la tensa calma entre els favorits. Konrad, que formava part de la fuga consentida del dia, va llançar el seu contraatac al Portet d’Aspet i els seus companys no el van tornar a veure, malgrat l’intent final de Gaudu i Colbrelli. Konrad va aconseguir així la segona etapa per al Bora, que a més té Kelderman entre els deu millors, i repara l’absència de Peter Sagan, retirat fa uns dies i que ha hagut de passar pel quiròfan per les molèsties al genoll i no arribarà a temps per als Jocs.
La setzena etapa del Tour tenia muntanya, però lluny de la meta. Era un dia idoni per a una escapada i el pronòstic es va complir al peu de la lletra. Cap element perillós en la fuga, en què només hi havia un espanyol, Alex Aranburu, un bon element si els atacants arribaven junts, però no va anar així.
“En aquest Tour sempre es va a tota hòstia”, va comentar Aranburu, sisè a la meta. “Ha estat un dia molt dur, ha costat molt de fer la fuga, però al final hi he pogut entrar. S’ha rodat a molta velocitat i en els moments clau no he tingut força per ser al davant i disputar l’etapa”. El ciclista de l’Astanà ja acumula dos sisens llocs.
Darrere dels escapats, amb Cavendish patint als ports i escortat tota l’estona per mig Deceuninck, els líders es van prendre amb calma la jornada, veient tot el que es veu a venir entre avui i demà, dues superetapes del Pirineu.
El grup principal circulava amb gairebé un quart d’hora de retard quan la cosa es va animar inesperadament. Ja a prop de Saint-Gaudens hi havia una modesta pujadeta de no res, un quarta categoria, una minúcia de tot just 800 metres: la cota d’Aspret-Sarrat. Era dura, això sí: un desnivell mitjà d’un 8,4%. Però res més. I de sobte va fer una accelerada Guillaume Martin, van saltar a la seva roda els Jumbo i es va trencar el grup principal. Sense resultat rellevant, perquè va quedar format un grupet d’unes quinze unitats on tots es miraven mútuament per esbrinar si algú important s’havia quedat tallat. No va ser així. Els deu primers de la general van salvar la contingència. Quedava molt poc fins a la meta i el ritme, que marcava Van Aert sobretot, no va disminuir. Va ser curiós veure els líders enfrontant-se en un esprint reduït per a una plaça de l’etapa que no tenia gens de transcendència. Ningú no va quedar tallat tampoc en aquesta escomesa final, en la qual el més ràpid va ser Carapaz, seguit de Pogacar i Lutsenko. Ni Enric Mas ni Pello Bilbao van fallar. També eren a lloc.
Com va dir el mateix mallot
A prop de la meta es va trencar el grup principal i els líders es van enfrontar en un esprint
Pogacar lamenta especialment els problemes de Majka, amb qui comptava per al Pirineu
groc en la seva anàlisi de la jornada, ahir va fer l’efecte que tots van guardar forces de cara al que s’acosta. Pogacar admet que l’etapa d’avui és la que més tem. “Serà el dia més dur del que queda de Tour, segurament, espero una gran batalla”, va assenyalar l’eslovè de l’UAE Emirates.
Pogacar va lamentar ahir els problemes que continuen afligint un dels seus lloctinents més fidels, Rafal Majka. “No acaba de recuperar-se de la caiguda, però no plega pas. Continua tenint problemes per respirar i no descansa bé a la nit. És una llàstima perquè ha estat al meu costat durant tot el calendari d’aquesta temporada, valoro moltíssim la seva experiència i a més és un paio divertit i alhora molt responsable”. L’extensió de la resposta de Pogacar i els detalls que va donar confirmen que el líder de Tour comptava especialment amb Majka en aquestes dues etapes consecutives amb final en alt al Pirineu.c