La Vanguardia (Català-1ª edició)
Puntada de peu al racisme
Futbol Rashford agraeix l’onada de solidaritat amb què l’afició ha respost als atacs xenòfobs rebuts per haver fallat un penal a la final de l’Eurocopa
Estimat Rasfhord, Espero que no estiguis trist durant gaire temps, perquè ets molt bona persona. L’any passat em vas inspirar per ajudar gent menys afavorida. I l’altra nit em vas inspirar una altra vegada, per ser sempre valent. Estic orgullós de tu. Sempre seràs un heroi”.
Dexter Rosier, de 9 anys, escrivia ell mateix aquesta emotiva carta al davanter del Manchester United, després de veure com molts dels seus compatriotes adults vilipendiaven amb insults racistes el seu ídol pel fet d’haver fallat el tercer penal anglès de la final de l’Eurocopa, que va estavellar al pal.
Marcus
Com el petit Dexter, multitud d’aficionats van reaccionar ahir amb una onada de solidaritat, afecte i orgull per repel·lir els atacs xenòfobs que es van acarnissar amb Rashford, Jadon Sancho i Bukayo Saka, els tres jugadors que van fallar els penals.
Diumenge a la nit i dilluns les xarxes socials es van inundar d’insults contra els tres futbolistes. Fins i tot la barbàrie ultra es va atrevir a travessar el portal virtual per deixar la seva taca de podridura en forma de pintades al mur d’homenatge a Rashford al carrer Copson, a la zona de Withington, a Manchester.
Les paraules “fuck”, “shit” o “bastard” acompanyaven el nom de Saka o Rashford, o feien malbé el mural amb què el barri havia agraït a Rashford la seva tasca solidària amb els més necessitats. Amb la seva gent.
Rashford s’ha distingit per les seves accions altruistes i solidàries per combatre la pobresa infantil que ell va patir. De petit, amb els seus dos germans havia d’anar als menjadors socials perquè la seva mare no podia alimentar-los amb el sou que cobrava. Han estat conegudes a Anglaterra les seves campanyes, en què va recaptar l’any passat 23 milions d’euros per a menjar per a nens, com també les seves converses i desavinences amb Boris Johnson.
Així doncs, Rashford s’havia convertit en l’Oliver Twist modern, en un ídol del poble. I als ídols se’ls protegeix.
De manera improvisada, veïns de Withington i altres districtes de la ciutat van anar ahir al mur del Coffee House Cafe, a Copson Street, per netejar l’ultratge. Van tapar les pintades amb missatges de suport, amb cartes, amb flors, amb banderes angleses, amb dibuixos de cors i lemes, com “heroi”, “Marcus, primer ministre” o “La nostra veritable inspiració”. Fins i tot l’artista urbà Akse P19 va repintar una part del mural que havia creat al novembre, i una campanya de micromecenatge ahir ja havia recollit més de 27.000 lliures per als treballs de reparació.
Rashford rebia totes aquestes mostres de suport amb agraïment: “Els missatges que he rebut avui han estat increïbles, i veure la resposta de Withington gairebé m’ha fet plorar. La comunitat sempre m’ha protegit i continua fent-ho. Soc Marcus
“Entenc les crítiques, no vaig picar bé el penal, però no em disculparé mai per qui soc i d’on vinc”
Multitud de veïns de Withington van tapar amb missatges, flors i dibuixos l’ultratge al mur de Rashford
Rashford, tinc 23 anys i soc un home negre de Withington i Wythenshawe, al sud de Manchester; si no tinc res més, això és el que tinc”, escrivia el davanter en un comunicat en què també expressava dolor per l’error del penal i en el qual demanava perdó per la decepció causada.
“Vaig sentir que vaig decebre els companys. Vaig sentir que vaig decebre tothom. Aquell penal era tot el que podia aportar a l’equip. Podria ficar un penal en qualsevol moment, però per què aquest no? Aquell moment se’m repeteix al cap una vegada i una altra des que vaig xutar aquella pilota i encara no hi ha una paraula que pugui descriure tot el que sento. Una final. 55 anys. 1 penal. Història. Tot el que puc fer és demanar perdó. Tant de bo pogués ser diferent”, es lamentava Rashford.
Tot i que el davanter del Manchester United s’acomiadava amb el cap ben alt, amb orgull del seu origen humil i colonial: “Entenc les crítiques a la meva actuació al camp, el meu penal no va ser prou bo, però no em disculparé mai per qui soc i d’on vinc”.c