La Vanguardia (Català-1ª edició)
Brusel·les concedeix 9.000 milions d’ajuts a Espanya un any després
Els ajuts a la industria del cotxe elèctric es resoldran al febrer del 2022
Un any ha trigat la UE a desbloquejar el primer paquet d’ajuts del programa de recuperació que va ser aprovat en la llarga cimera de juliol del 2020. Amb l’aprovació final de Brussel·les del pla espanyol es permet el lliurament immediat de 9.000 milions d’euros, i s’acosta un altre pagament de 10.000 milions per a finals d’any. Era un pas formal, perquè ja arribava tot ultimat pels treballs de les últimes setmanes, però necessari: la llum verda de l’Ecofin, i ahir va passar sense problemes ni grans debats.
“Aplana el camí per a la implementació de les inversions i reformes del fons per a una recuperació forta, verda, digital, inclusiva i justa a Europa”, va escriure a Twitter la vicepresidenta segona del Govern i ministra d’Asumptes Econòmics, Nadia Calviño.
A més de l’espanyol, es van aprovar 11 plans més, entre els quals hi ha els d’Itàlia, Alemanya i França, el grup de països que abans va presentar els seus plans a la Comissió Europea. Amb aquest vistiplau, aquests països cobraran en els propers dies el 13% del total atorgat en concepte de prefinançament. El segon desemborsament, de 10.000 milions, està previst per al desembre, subjecte en aquest cas a una avaluació prèvia de Brussel·les.
El vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, va donar ahir el pagament de desembre com a molt probable. “Espanya ha posat molt èmfasi en la naturalesa anticipada del pla, tant en termes d’implementació de les reformes i inversions com en termes de recepció de desemborsaments, així que és probable que siguem capaços de pagar no només l’avançament, sinó també el pròxim desemborsament durant aquest any”, va dir Dombrovskis.
Precisament, l’anticipació és una de les característiques del pla espanyol, que focalitza el 80% del total de subsidis en els tres primers anys. Un esforç buscat per aplicar un efecte de xoc a la recuperació, però que porta també aparellat un desafiament més alt per dur a terme les reformes i les mesures per aconseguir-ho i, després, absorbir tants diners en un termini tan reduït.
Posteriorment, a la primavera del proper any està previst un nou pagament de 12.000 milions, que està condicionat a l’aprovació de la reforma laboral, un procés en el qual estan immersos en la negociació el Govern central amb els agents socials i que, segons el compromís, ha de tancar-se abans de final d’any.
Quan s’ha determinat la sort del pla espanyol no ha estat tant en les últimes setmanes sinó en la llarga negociació amb la Comissió Europea, que es va iniciar l’octubre passat, i que ha suposat un exercici detallat i continu d’adaptació dels objectius espanyols a les exigències de la normativa que permet atorgar els fons i a la interpretació que en feia Brussel·les. Aquest treball acumulat va permetre que la Comissió Europea li donés llum verda entre els primers plans i que ara, els ministres d’Economia li hagin donat també la seva aprovació definitiva.
A partir d’aquest moment, començarà un examen bianual, previ a l’atorgament dels nous pagaments fins a un total de 69.500 milions d’euros en subsidis. A més, a Espanya li queda l’opció, que té previst utilitzar més endavant, de sol·licitar també
fins a 70.000 milions en crèdits.
En paral·lel, el Govern central va continuar ahir amb el desplegament del pla aprovant el projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica (Perte) sobre el vehicle elèctric i connectat. El cor del programa, remès dilluns a la Comissió, té a veure amb la injecció a tota la cadena industrial de l’automoció de 3.000 dels 4.300 milions d’inversió pública. Aquest gran volum de recursos, majoritàriament procedents de transferències dels fons europeus, es distribuiran en els projectes industrials que rebin el vistiplau del Govern espanyol. Cal sumar-hi 11.900 milions més, que l’Executiu espera atreure de la iniciativa privada. Volkswagen ahir ja va anunciar que es postula a aprofitar els fons.
Aquestes propostes a concurs han de ser presentades per agrupacions empresarials formades per almenys cinc companyies “tractores” i una quota del 40% de pimes, amb projectes a desenvolupar en com a mínim dues comunitats autònomes i en què participi un organisme de R+D+I. Segons el Ministeri d’Indústria, els projectes industrials han d’incloure de forma “obligatòria” iniciatives de fabricació i acoblament de vehicles elèctrics (noves línies o modificació de ja existents), així com de fabricació de bateries o piles d’hidrogen i de components com els motors elèctrics. A més, s’hauran d’incorporar almenys una de les línies d’actuació sobre la fabricació de components del vehicle elèctric intel·ligent, de sistemes de recàrrega o connectivitat i microprocessadors.
La ministra d’Indústria, Reyes Maroto, va avançar ahir que tenen previst obrir la convocatòria dels ajuts a aquests plans industrials a l’octubre i publicar les resolucions el febrer del 2022.
L’objectiu, per a la màxima responsable d’Indústria, és que el Perte porti Espanya a convertirse en el líder europeu en la fabricació de vehicles –ocupa el segon lloc, superada per Alemanya–. “Per primera vegada, Espanya es posa a l’avantguarda de la indústria de l’automòbil. Volem donar resposta als canvis que la pandèmia ha accelerat”, va remarcar Maroto.c