La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Tot el que poses en moviment tornarà cap a tu”
Tinc 54 anys. Soc d’Annobón, una petita illa d’una petita illa de Guinea Equatorial a l’oceàAtlàntic, i visc a Barcelona, en parella. Tenim dues filles. La política és la posada en marxa d’una maquinària per treure’n benefici, cal adonar-se’n. No podem ve
L’ésser humà no ha de ser egoista amb la qüestió de l’eternitat. Uau. No ha de donar-li tantes voltes al que se’n farà d’ell, sinó al què se’n farà dels que quedin i han de venir.
Vostè és l’escriptor d’un país sense llibreries.
I sense cinemes, teatres ni periodistes. Som un producte colonial, per això m’anomeno Ávila, era més senzill posar-nos noms de províncies espanyoles que aprendre’s el nostre nom original. Fins fa 52 anys Guinea era una província espanyola més.
Com és la seva illa?
Creia que els vaixells que passaven en la llunyania ho tenien absolutament tot . Temíem el que venia del mar, els seus béns i les seves malalties. Viure a Annobón és el millor que li pot passar a un nen, ets natura. Hi havia tanta foscor a la meva illa que la lluna plena em feia por.
I això?
La nit és perquè et puguis arrecerar, però allà la lluna és tan lluminosa que et deixa exposat. Fins i tot hi havia gent que es llevava de matinada pensant que ja era de dia.
Com era el seu Déu?
El rei del mar, que viu al fons de l’oceà. El mar, un mar quiet, ens ho dona tot, era el nostre rebost. De molt petits apreníem a pescar i a controlar el cayuco. Sabies que això és el que faries fins a la teva mort.
Dificultats?
Quan tenia deu anys vam patir una epidèmia de còlera. No teníem cap medecina contra això, em vaig encomanar i em van portar a l’antiga escola amb tots els malalts. Sent allà vaig veure com s’emportaven els morts. Teníem la creença que els nens no podien sentir “l’aire del mort”. Va ser devastador però vam sobreviure.
Què és el més important que li van transmetre els pares?
Vaig créixer en un matriarcat. Els homes se n’anaven a la capital. Tot el que he après és tot el que callava la meva àvia.
Quan va arribar a la capital, vostè?
Una tia m’hi va portar als 13 anys. El poder l’ocupava el dictador Francisco Macías, tot just se sobrevivia. Ella feia dolços i jo els venia pel carrer abans i després de l’escola.
La seva primera escola?