Un fons de 72.000 milions per evitar protestes de les ‘armilles grogues’

punts de recàrrega estan concentrats a tres països (Holanda, França i Alemanya), cosa que haurà de canviar. En aquest sentit, l’objectiu és que al llarg de les rutes principals hi hagi un punt de recàrrega per als cotxes elèctrics cada 60 km, i per al proveïment d’hidrogen, cada 150 km.

D’altra banda, hi ha una proposta que aixeca molts temors per la previsible resistència social que trobarà entre els ciutadans amb menor poder adquisitiu. S’inclou el transport per carretera i la calefacció dels edificis en un nou sistema de drets d’emissions de carboni (ETS), fet que suposarà un augment dels costos per als ciutadans. És una penalització a través del combustible contaminant de cotxes i calefaccions que s’iniciarà el 2026 de forma gradual.

Molt s’ha debatut a Brussel·les la presentació d’aquesta iniciativa perquè el fantasma de la protesta de les armilles grogues a França del 2018 continua present. En aquella ocasió, era una protesta per la pujada de l’impost al dièsel, però aquí pujaran els preus del carburant i afectarà especialment les llars amb menys ingressos.

Per compensar aquest cost, es posarà en marxa el Fons Social del Clima, amb un import de 72.200 milions d’euros en un període de set anys. Uns diners que de distribuirà entre els estats membres partint de diversos criteris com la pobresa enèrgica, i que permetrà subvenciode nar un 50% els projectes que els països posin en marxa.

A més, també es planteja un impost als productes que arribin a la UE de països tercers que no apliquin mesures contra el canvi climàtic. És el denominat mecanisme d’ajust de carboni en frontera (CBAM), destinat a evitar que les empreses europees competeixin en inferioritat de condicions. Les europees estan obligades a complir unes regles mediambientals i, per tant, gravarà productes que arribin de països on la indústria no estigui sotmesa a aquestes condicions.

El nou impost s’aplicarà a partir del 2026 de manera gradual i afectarà cinc sectors: acer, alumini, ciment, fertilitzants i electricitat. S’ha triat aquests sectors perquè hi ha un risc de fuga carboni, és a dir, que les empreses es traslladin a altres països en què les normes mediambientals no siguin tan estrictes.

És una mesura que la UE haurà de demostrar que és compatible amb les regles de l’Organització Mundial de Comerç (OMC), i que pot provocar fortes reaccions dels països més afectats, que són la Xina, Rússia, Turquia i el Regne Unit. “Són els grans afectats, i no són precisament amb els que tenim millors relacions”, reconeixen fonts comunitàries.

Un altre element clau serà un augment de les reduccions (del 43% al 61%) de les emissions de carboni permeses al mercat de drets d’emissions (ETS) existent,

El pla preveu gravar el combustible de cotxes i calefaccions, el que afectarà els menys afavorits

i que inclou les indústries d’ús intensiu d’energia, com ara refineries i siderúrgia, a més de l’aviació comercial.

L’impost al querosè en els vols interns de la Unió Europea i la introducció del sector marítim al mercat de drets d’emissions de carboni són altres propostes que completen aquest ambiciós i arriscat paquet.c

EP Von der Leyen va presidir ahir a Brussel·les la reunió setmanal de la Comissió Europea, que va presentar en societat el seu pla per combatre l’escalfament global