La Vanguardia (Català-1ª edició)
Al cor de Napoleó
Rússia repatria a França les restes del general Gudin 200 anys després
De tots els militars que va perdre Napoleó Bonaparte a la campanya de Rússia pocs li eren tan estimats a l’emperador com el jove general Charles Étienne Gudin. Una bala de canó el va deixar sense cama esquerra i li va mutilar la dreta. Dies després, el 22 d’agost del 1812, el valent militar, que tenia 44 anys, va morir en braços dels seus camarades, que van improvisar un enterrament a Smolensk.
La retirada de la Grande Armée va deixar oblidats desenes de milers de combatents, i el general no va ser una excepció. Fins al 2019, quan un equip arqueològic russofrancès el va trobar a la immensa ciutadella d’aquella ciutat, avui pròxima a la frontera amb Bielorússia.
Des d’aquell moment la Fundació per al Desenvolupament d’Iniciatives Històriques Francorusses ha estat treballant perquè les restes del general, el nom del qual està cisellat en l’Arc del Triomf de París, tornessin a França. La tornada, més de dos segles després, es va fer realitat aquest 13 de juliol. “És un esdeveniment esperat des de fa temps. I molt simbòlic, perquè en el passat vam ser enemics, i ara és un signe d’acostament entre els nostres països”, explica a La Vanguardia Svetlana Makeeva, vicepresidenta de fundació.
Un taüt amb les restes de Gudin va sortir amb tots els honors dimarts del Museu de la Guerra Patriòtica del 1812 a Moscou, portat a collibè per reconstructors històrics amb uniformes de la guàrdia napoleònica. Desfilada, salutació de sabres i La marsellesa entonada per la guàrdia russa van acomiadar el general abans de fer l’últim viatge: des de l’aeroport de Vnúkovo, a prop de Moscou, fins al parisenc de Le Bourget, en un Boeing A-320 contractat, segons diversos mitjans, pel multimilionari rus Andrei Kozitsin. Allà el va rebre una petita delegació del Govern gal, encapçalada per la ministra delegada al càrrec d’Antics Combatents, Geneviève Darrieussecq.
Segons la premsa francesa, els organitzadors de la repatriació haurien volgut una cerimònia de més relleu, però les males relacions entre el Kremlin i l’Elisi ho han impedit. Makeeva recorda, però, que ja s’ha anunciat una cerimònia especial, digna del significat històric de Gudin per al 2 de desembre, aniversari de la batalla d’Austerlitz, als Invàlids de París, complex arquitectònic on descansa Napoleó.
La recerca del general va ser impulsada pel president de la Fundació per al Desenvolupament d’Iniciatives Històriques Francorusses, Pierre Malinowski, un exmilitar francès i exajudant al Parlament de Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional.
La recerca va suposar un llarg procés. Primer, en arxius francesos, que van indicar el lloc aproximat de l’enterrament. Les excavacions van durar dos mesos.
“No es va poder trobar el lloc on va ser enterrat fins a l’últim dia. Va ser una aventura”, diu
Makeeva. Després de diverses excavacions, els arqueòlegs van trobar l’enterrament al bastió real del parc de la Cultura Lopatinski, a la ciutadella de Smolensk.
“El van trobar en un lloc on abans hi va haver una discoteca. Després de desenterrar-lo van pensar que no era ell perquè no havien trobat part de la cama. Però després de localitzar-la es va veure que aquell esquelet tenia el mateix aspecte que el que se suposava al cadàver del general Gudin”, descriu Makeeva. Les anàlisis d’ADN van acabar de confirmar-ho.
La carrera militar de Charles Étienne Gudin de la Sablonnière va ser molt brillant. Company de Napoleó a l’escola militar (École de Brienne), va guanyar gairebé totes les batalles. El 1812 va participar amb les seves tropes en la primera gran batalla de la campanya de Rússia, la de Smolensk, entre el 16 i el 18 d’agost. Després, la seva sort va canviar. El dia 19 es va unir al mariscal en cap Michel Ney per a la batalla als turons de Valútino, a prop del llogarret de Lubinó. Una de les primeres bales de canó de les tropes russes li va arrencar una cama i li va destrossar l’altra. El van evacuar a Smolensk, a 20 quilòmetres.
Napoleó va ser un dels últims que el van veure
Trobar les despulles del militar, el 2019, va requerir mesos, entre investigació en arxius i una expedició arqueològica
viu. Segons el web de la Fundació Napoleó, després va escriure una carta de condol a la comtessa de Gudin: “La pèrdua és gran per a vostè; també ho és per a mi”. Gudin va quedar enterrat a Rússia, però els francesos se’n van endur el cor, que després van col·locar en una capella del cementiri del Père Lachaise de París.