La Vanguardia (Català-1ª edició)
El papa Francesc surt de l’hospital i continuarà la recuperació al Vaticà
El papa Francesc ja es troba a la seva residència de la Casa Santa Marta al Vaticà, deu dies després de ser operat, el 4 de juliol passat, per una inflamació del còlon. Francesc va abandonar ahir al matí l’hospital Policlínic Gemelli de Roma i va arribar a la Santa Seu, on continuarà la recuperació amb un període de descans absolut que s’allargarà almenys un parell de setmanes.
El cotxe fosc que va portar Francesc –sense avís previ, encara que va ser detectat pels mitjans de comunicació italians– va fer una parada a la basílica de Santa Maria Major de Roma, on sol anar després de cada viatge a l’estranger. El Papa hi va resar per agrair l’èxit de la seva intervenció i també per tots els malalts, en particular els que ha conegut aquests dies. Després va tornar a parar-se per saludar els policies italians que el van escortar.
El Pontífex, de 84 anys, es va sotmetre a una cirurgia programada en què li van fer una resecció d’una part del còlon i que va requerir anestèsia general. Evoluciona favorablement, i dimarts va visitar per segon cop –sense cadira de rodes– els nens ingressats a la unitat d’oncologia del centre hospitalari.
L’única aparició pública de Francesc aquests dies va tenir lloc diumenge, quan va resar l’àngelus des del balcó de la desena planta del centre, que té reservat permanentment un apartament per als pontífexs. Llavors es va veure el Pontífex en bon estat, tot i que encara portava el braç embenat i tenia la veu lleugerament fràgil. El Sant Pare va voler aprofitar el missatge per defensar un sistema sanitari accessible i gratuït per a tothom.
Aquests dies el Vaticà ha enviat fotos on se’l veia saludant alguns pacients, en cadira de rodes. També se sap que durant el seu ingrés ha oficiat missa en una capella de l’hospital i ha sopat amb alguns col·laboradors propers. A més, com a gran aficionat al futbol, ha volgut seguir les finals de la Copa Amèrica i l’Eurocopa, que van guanyar la seva Argentina natal i Itàlia.c
la posició que van defensar els magistrats que van anunciar ja vots particulars. Tot i això, la majoria va entendre que s’havia tractat d’una suspensió, és a dir, que els drets van quedar paralitzats durant un període de temps i, per tant, la mesura a aplicar havia de ser l’estat d’excepció.
L’estat d’alarma permet limitar la circulació de persones o vehicles en hores i llocs determinats, però no una prohibició general. És la diferència entre el primer decret i el segon decret aprovat a l’octubre, quan es van fixar els tocs de queda en horaris concrets. Aquestes fonts expliquen que el Govern era lliure per aplicar qualsevol de les tres opcions recollides en la llei 4/1981, per la qual es desenvolupen els estats d’alarma, excepció i lloc.
Va optar per la primera, però aquesta té una sèrie de limitacions i garanties que ara són les que defensa el TC. Fonts de l’òrgan reconeixen que aquest ha estat un tema molt delicat perquè era la primera vegada que es donava una situació com aquesta. La decisió última ha estat per qüestió de matisos, i per això ha provocat la divisió del tribunal.
El problema de l’estat d’excepció és que per aprovar-lo es necessita prèviament l’autorització del Congrés dels Diputats. Aquesta és una altra de les raons exposades per algun dels magistrats discrepants. Aquesta exigència endarreriria l’entrada en vigor de les mesures, cosa que provocaria la multiplicació dels contagis i afectaria més drets, com el de la vida.c
Sis magistrats consideren que el tancament domiciliari va ser una suspensió de drets essencials