La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més d’un milió de multes podran ser anul·lades encara que estiguin pagades
El veredicte del TC obrirà una onada incalculable de reclamacions per les sancions
Durant el primer estat d’alarma decretat pel Govern de Pedro Sánchez –tombat ahir, en part, pel Tribunal Constitucional– les forces i cossos de seguretat de l’Estat van fer més d’un milió de propostes de sanció. En concret, 1.142.127 multes, de les quals la immensa majoria van ser per haver-se saltat el confinament. Amb la decisió de l’Alt Tribunal, totes –siguin fermes o no– seran anul·lades.
La inconstitucionalitat del confinament domiciliari declarat pel Govern de coalició obrirà ara una allau incalculable de reclamacions per les multes imposades entre el març i el maig –quan va començar la desescalada– de l’any passat per haverse saltat el confinament.
Un escenari que serà possible, expliquen les fonts del Tribunal Constitucional consultades per La Vanguardia, gràcies a la interposició de recurs, ja que el veredicte per si mateix no es tradueix automàticament en l’anul·lació de les sancions. És a dir, els expedients de multes no pagats s’arxivaran, en principi, per part de l’administració, i les que ja han estat abonades hauran de ser reclamades per l’infractor –infractor fins ahir–.
Fins al mes de maig, segons dades de les delegacions del Govern central a les diferents comunitats autònomes, s’havien tramitat un 50% dels expedients de denúncia interposats per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, a més dels cossos autonòmics i locals. A Catalunya el nombre de propostes de sanció durant el primer estat d’alarma, segons dades del Ministeri de l’Interior, va ascendir a 151.669.
Malgrat que les multes per aquesta mena d’infraccions pot oscil·lar entre els 300 i els 300.000 euros –el valor variava en funció de si se sancionava per la llei de Sanitat o de Seguretat Ciutadana–, la majoria dels casos s’han resolt amb la sanció mínima. Prova d’això –segons xifres ofertes pel Ministeri de Política Territorial i Funció Pública a través de l’àrea de Transparència– és que el pagament mitjà entre els expedients amb proposta de resolució és de 732 euros, i entre les sancions acollides al pagament immediat, de 687 euros. L’última dada dels diners recaptats eleva la quantitat a 115 milions d’euros, dels quals 51,7 són de sancions abonades mitjançant el pagament anticipat. El veredicte del Constitucional també farà al·lusió a les sancions penals que es van poder imposar durant aquell període.
Aquestes són, per exemple, no només saltar-se el confinament, sinó per exemple una possible agressió o desacatament a l’autoritat policial durant el moment de la infracció. La primera part serà nul·la, mentre que la segona no.
Tot i això, la resolució de l’Alt Tribunal no permetrà reclamacions patrimonials a l’Estat pels perjudicis que la mesura podria haver causat al ciutadà. És a dir, la decisió no servirà per si mateixa per demanar una indemnització per haver estat confinat durant les setmanes dures de la pandèmia. La sentència que ara s’està redactant, precisen fonts jurídiques, delimitarà tant com sigui possible aquestes situacions per evitar una allau –encara més gran–, per bé que són conscients que igualment serà molt nombrosa, ja que la llei orgànica d’estats d’alarma, excepció i lloc estableix que els qui pateixin “danys o perjudicis per actes que no els siguin imputables” com a conseqüència de l’aplicació de l’estat d’alarma tindran “dret a ser indemnitzats d’acord amb el que es disposa a les lleis”.
A la sentència també es farà referència a la possibilitat que els establiments que van estar tancats durant el primer estat d’alarma (com ara bars, gimnasos o perruqueries) puguin reclamar. No ho podran fer perquè l’article 10 del decret –aprovat al Congrés sense cap vot en contra– sí que ha estat declarat constitucional. Aquests tancaments van ser justificats sota l’estat d’alarma per controlar l’avanç del coronavirus a Espanya.c
El cost d’aquesta mena d’infraccions podia oscil·lar entre els 300 i els 300.000 euros