Donar temps al temps

És possible que Pedro Sánchez tingui a la tauleta de nit La anatomía del poder, un llibre antic però actual de l’economista John Kenneth Galbraith, on analitza els mecanismes de la il·lusió del poder. A les seves pàgines s’adverteix que la credibilitat del que mana depèn que els altres el considerin poderós. L’autor adverteix que per aconseguir-ho disposa de tres mitjans: l’amenaça, la compensació i la persuasió. D’això va l’obra i en això està el president espanyol. Saber dividir els enemics, però també els amics. Buscar els equilibris interns en el Govern i el partit. I mostrar-se com el campió del diàleg, però sent conscient que hi ha qüestions que només resol el monòleg.

I com queda el contenciós català en aquest esquema després de la crisi política? Segons diuen alguns,

Sánchez no vol que el contenciós català monopolitzi la resta de la legislatura

encapsulat, que no significa oblidat. És un assumpte que serà present en la segona meitat de la legislatura, però compartint protagonisme amb altres qüestions troncals, com la recuperació econòmica, el repartiment dels fons europeus o l’agenda de la sostenibilitat. No és casual que el Ministeri de Política Territorial hagi passat d’un català a una castellanomanxega, que a més serà portaveu del Govern. Amb això no només es neutralitzen les crítiques del president d’aquesta comunitat, Emiliano García-Page, sinó que també s’envia un missatge a la Generalitat en el sentit que l’Executiu vol obrir el focus a altres assumptes.

Fa una setmana, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que en cinc anys ha passat de no mantenir cap relació amb Sánchez a ser una persona molt propera, va aprofitar la presentació d’un llibre per dir que el gran tema d’Espanya és Catalunya, que els indults ajudaven a calmar i afavorir el clima polític català, “però per reconstruir això caldran almenys quatre o cinc anys”. I encara va afegir que estava esperançat perquè els que van proclamar la independència saben que no és viable i ho tenen interioritzat, i perquè hi ha un govern disposat a prendre la iniciativa i a treballar per al retrobament. Més o menys el que pensa Pedro Sánchez. I fins i tot el que recomanava Galbraith per als assumptes insolubles.c