El confinament va ser il·legal

El ple del Tribunal Constitucional (TC) va resoldre ahir per sis vots a cinc que el confinament domiciliari decretat pel primer estat d’alarma va ser inconstitucional, en una sentència controvertida que anul·la les mesures més dures que va decretar el Govern de Pedro Sánchez el març del 2020. L’Alt Tribunal resol que per aplicar el confinament s’havia d’haver declarat l’estat d’excepció, que requereix l’autorització prèvia del Congrés.

La sentència evidencia una profunda esquerda al si del TC, que ja s’havia posat de manifest en el ple celebrat el mes passat, quan no es va aconseguir una majoria al produir-se un empat a cinc vots. La divisió entre els magistrats partidaris de l’estat d’alarma i els de l’estat d’excepció l’ha trencat Encarnación Roca, que no s’hi havia pronunciat i ahir ho va fer de manera decisiva per donar suport a la inconstitucionalitat de la mesura. Tres jutges progressistes i dos de conservadors –Cándido Conde-Pumpido, María Luisa Rodríguez, Juan Antonio Xiol, Andrés Ollero i el president Juan José González Rivas– han defensat la validesa de l’estat d’alarma i uns altres cinc, tots conservadors i proposats pel PP –Pedro García-Trevijano, Antonio Narváez, Ricardo Enríquez, Santiago Martínez-Vares i Alfredo Montoya– amb la vicepresidenta Roca, elegida a proposta del PSOE, han defensat que era necessari l’estat d’excepció.

Una decisió per un vot de diferència no és un escenari òptim per determinar si s’ha incomplert la Constitució en la lluita contra la pandèmia, però és la conseqüència que el ple del TC tingui onze magistrats i no dotze. Fernando Valdés no va ser substituït quan va deixar el tribunal, la qual cosa ha fet que no hi pogués haver empat i que el president utilitzés el seu vot de qualitat. La sentència deixa una fractura al si del Constitucional i alimenta la interpretació en clau ideològica.

La decisió suposa l’admissió d’algunes de les propostes assenyalades en el recurs per Vox, el primer a acudir al TC a l’entendre que es restringien drets fonamentals dels espanyols. El ponent i encarregat de l’esborrany de sentència, el magistrat conservador González-Trevijano, ha aconseguit que s’imposessin les seves tesis.

Tot i que no s’oposava a les mesures del Govern espanyol, defensava que el confinament domiciliari va ser una suspensió de drets fonamentals i no una limitació, per a la qual no arriba la figura de l’estat d’alarma i es feia necessari l’estat d’excepció. La sentència confirma la seva posició en concloure que, sota el paraigua de l’estat d’alarma, el Govern central es va excedir en la intensitat de les mesures imposades.

La sentència té conseqüències polítiques i administratives. És una clatellada important del Constitucional al Govern, un revés polític i jurídic. Per això l’Executiu no va ocultar ahir el seu malestar, va manifestar la seva “sorpresa” per una sentència que va qualificar d’“inèdita” i “sense precedents” i es va ratificar en la necessitat de la mesura que va prendre. Per al PP és “una tremenda clatellada judicial” a l’Executiu i afirma que el TC ha demostrat el “complet fracàs” de Sánchez en la gestió de la pandèmia.

L’abast de la decisió és simbòlic, ja que els efectes del primer estat d’alarma han quedat superats, però té una gran trascendència perquè marca el camí que haurà de seguir en el futur el Govern espanyol per limitar o suspendre drets davant d’una crisi sanitària com la que va provocar la covid.

La sentència obre la porta a l’anul·lació de més d’un milió de multes imposades durant l’estat d’alarma, dels procediments penals oberts per desobediència a l’autoritat i la invalidesa de les restriccions que va decretar el Govern espanyol. Però els ciutadans no podran reclamar indemnitzacions a l’Estat perquè, segons la sentència, tenen el deure jurídic de suportar els perjudicis materials que hagin patit.c

Un Constitucional fracturat anul·la per un vot part del primer estat d’alarma