Una senyora de Barcelona

Encara no s’ha fet de nit del tot, però s’ha encès l’enllumenat dels carrers. La fotografia la deu haver fet des de casa seva. A la panoràmica de la part alta de la ciutat destaquen dues construccions singulars. Dalt de la muntanya, el parc del Tibidabo, impulsat a principis del segle XX per l’industrial farmacèutic Salvador Andreu. Just a sota de la carretera de les Aigües, una mansió del modernisme confortable: la casa Arnús, construïda gairebé al mateix moment i encarregada per un membre d’aquella nissaga de banquers. Laura Urquizu va penjar la fotografia a Twitter la nit del 9 de juliol. La imatge anava acompanyada d’una descripció que és un reclam: “Barcelona always beautiful”. M’imagino poques ambaixadores informals de la ciutat tan influents com pot ser-ho ella.

Feia pocs dies que aquesta dona havia estat a l’Elisi en una sessió presidida per Emmanuel Macron. Em diu Urquizu, amb el seu to alegre, que avançar pels passadissos del palau feia impressió. Es tractava de posar en valor la crida que s’han imposat i en la qual treballen els integrants de la xarxa de start-ups tecnològiques Scale-Up Europe: “Reforçar la sobirania d’Europa, desenvolupar la prosperitat de les nostres economies i societats i assolir els objectius de cohesió social i transició climàtica que són el centre del projecte europeu”. Pocs polítics com el president Macron han pensat tan seriosament la necessitat que la Unió treballi per dotar-se d’una sobirania sense la qual Europa només podrà ser un espai que depengui dels blocs hegemònics que ja són la Xina i els Estats Units. A Espanya, Urquizu és de les persones que, d’una manera tangible, poden aportar més en aquesta direcció.

És un cas bastant modèlic d’una ciutadana de la globalització crescuda al nostre país. Quan era petita, els seus pares van prioritzar una educació on aprendre llengües estrangeres fos un objectiu fonamental. Quan aquí no era gens habitual, a ella no li va fer cap mandra acabar la formació secundària als

Estats Units. Amb un bon currículum universitari i compromesa des de Bilbao en una associació internacional d’estudiants d’Econòmiques, de seguida va trobar una primera feina en una consultora de prestigi i tampoc va trigar gaire a demanar un trasllat per treballar als Estats Units. El 1994, a Chicago, ja va poder descobrir el canvi empresarial que implicava la transformació digital. El setembre del 2014 aquesta ciutadana de la globalització es va instal·lar a la nostra ciutat.

Li van oferir dirigir una companyia que ha anat perfeccionant una solució que, analitzant centenars de variables, permet a les empreses i les seves marques combatre i eliminar la pirateria i sobretot els problemes de fraus i falsificacions en línia. El 2018 ella ja era escollida com una de les 50 dones empresàries del seu sector més influents a Europa. L’any següent els premis AED la distingien com la millor directiva en la categoria startup. Abans de la pandèmia ja havien estrenat oficina a la Cinquena Avinguda. Del districte 22@, doncs, al món. L’èxit professional també és una aposta cívica perquè ella ha decidit establir-se amb la seva família a la nostra ciutat. És un exemple de la capacitat de Barcelona per captar talent i així, com li passa a la seva empresa, conservar també el talent d’aquí. Dones com ella són les “Senyores de Barcelona”. Actualitzen el model que van encarnar aquells burgesos que fa més de cent anys van ajudar a donar forma a una capital que amb el modernisme aspirava a ser ciutat global.c

Laura Urquizu és un cas bastant modèlic d’una ciutadana de la globalització crescuda aquí