Cultura segura i sense ruleta

Amesura que avança l’estiu es confirma l’habilitat de la humanitat per ensopegar les vegades que calgui amb la mateixa pedra. Si es fundessin uns jocs olímpics transespècie –no li donem idees a l’Agenda 2030–, la prova reina dels humans seria la modalitat Sísif, que, amb les seves variants d’halterofília, consistiria essencialment a fer grans esforços per caure de nassos una vegada i una altra, amb xarxa o sense. Ni la mida de les ferides ni la sang vessada no mitigarien aquest plaer tan nostre que és... jugar-nos-la. Especialment si hi ha evidències científiques en contra. I ja no diguem si la salut és a la taula de joc.

Que aixequi la mà qui no es reconegui en aquest mirall. A qui no li enrotlla vaticinar quin dels dos o tres ascensors arribarà abans després de prémer el botó? És una minitravessa mental amb component atzarós i sense cap finalitat en particular, encara que obliga a mantenir una actitud activa –més activa almenys que mantenir-se equànime esperant entre una porta i l’altra– i a més exercita el múscul que modera les expectatives.

Als antípodes d’aquest passatemps improductiu hi ha, qui ho havia de a dir, la cultura no segura. La que ha vingut a carregar-se aquest estiu el millor eslògan de la pandèmia. L’exemple preocupant d’alguns grans festivals –d’altres no ho van veure clar i van cancel·lar l’edició 2021– ens obliga a recalcar que si és segura no és perquè és cultura, sinó perquè impedeix la propagació del virus.

La cultura que no se la juga ni es treu la mascareta és la que convoca avui, dijous, els fans de la literatura a tot Catalunya. Aquest Llibrestiu o nit de les llibreries permet muntar parades nocturnes al carrer (fins a les onze) amb actes diversos i firmes d’autors. I el cert és que costa d’imaginar que en aquest context de nova amenaça de tancaments, la del llibre hagi de ser una cultura de la disbauxa. Fins i tot els poetes maleïts s’hauran tornat abstemis després del xoc de les noves ràtios de contagi. Perquè el bonrotllisme està molt bé, però en aquesta pandèmia el jugador no flirteja només amb la seva pròpia mort o malaltia: la pervivència de tots els sectors econòmics depèn del sentit comú global.c