La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Sé que tornar amb Spandau Ballet ara em provocaria molt d’estrès i infelicitat”
Han hagut de passar més de vint-i-cinc anys perquè Gary Kemp tornés a publicar un àlbum en solitari. Qui va ser guitarrista i compositor principal del grup Spandau Ballet publica demà Insolo (Sony), un àlbum en part facilitat per l’aturada i el confinament pandèmic. L’autor de cançons tan immortals com True o Gold també és un actiu i reconegut actor, i membre del grup Saucerful of Secrets, liderat pel bateria de Pink Floyd, Nick Mason.
Per què tant de temps per publicar les noves cançons?
Ho tenia al cap des de feia molt de temps, però l’agenda m’ho havia impedit. Treballo molt com a actor, també molt amb el catàleg de Spandau Ballet, i des de fa tres anys formo part de la banda de Nick Mason com a guitarrista i fent gires, esclar.
L’experiència de treballar amb una altra llegenda del rock com el bateria de Pink Floyd és satisfactòria?
Treballar amb Mason, gaudir de l’oportunitat de tocar exercint de no eren certes.
I de sobte la pandèmia... Quan vaig tornar a Londres al final de la gira amb en Nick el 2019 vaig fer música, lletres, moltes demos. Tenia previst tornar a la carretera amb en Nick el 2020, i quan es va cancel·lar tot per la pandèmia vaig veure que era una oportunitat per enllestir el disc que tenia a mig fer. El vaig acabar a començaments d’aquest any.
A què fa referència el títol del disc, Insolo?
Fa referència al primer tema de l’àlbum, del mateix nom. Parla de sentir-se sol i aïllat, vivint en una ciutat i en parella; és un tema que té sentit perquè sempre he treballat per a altres músics excepte quan vaig fer aquell pri-mer àlbum en solitari fa ja molts anys. I després de tot aquest temps ara arriba aquest àlbum, que és meu, amb cançons que parlen de mi.
Del que no hi ha dubte és que la música que sona és molt Gary Kemp.
És música de vegades dramàtica; té elements dels setanta, té nostàlgia d’aquella època, i això és perquè mira aquell passat i parla de parts de la meva vida de bones i males maneres. I també té molta guitarra perquè és el meu instrument. Vull dir, que quan componc només per a mi no he de pensar que en aquest tros de