La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ute Lemper, entre Marlene i el cabaret
L’artista alemanya, de gira amb el seu espectacle sobre Dietrich, actua al Festival de Granada
La cantant i actriu alemanya Ute Lemper havia d’haver tornat al Festival Internacional de Jazz de Barcelona en aquesta edició que s’acaba de tancar, però el coronavirus ho va fer impossible. Havia d’actuar amb un fascinant espectacle titulat Rendezvous with Marlene, en què reviu i ret homenatge a les cançons però sobretot a la persona de Marlene Dietrich.
La gira l’ha poguda reprendre ara després d’una aturada de quinze mesos, i demà se la podrà sentir en un concert únic a Espanya al Festival Internacional de Granada. Però allà excepcionalment la també mestra de la cançó de cabaret oferirà un programa diferent batejat com a Midnight in Granada. “Es tracta d’un viatge nocturn en forma d’espectacle ple de cançons màgiques, sense percussió, amb violí i molt de piano”, explica l’artista alemanya establerta fa anys a Nova York. “Són cançons nocturnes que parlen de la vida i que formen com una mescla que et va embolicant amb una sonoritat no gaire elevada. Són composicions de tota mena de Brel, Kurt Weill, Trenet, Neruda, Dylan, Seeger, Piazzolla, Bécaud .....
Lemper explica que l’explosió del coronavirus i el seu primer confinament li va canviar el dia a dia de manera radical, ja que es va haver de quedar a Nova York durant quinze mesos sense concerts ni gires. “Molts live streams i xarxes socials, i res més, tot i que per a mi ha estat un període molt interessant perquè ha estat viure com en un univers paral·lel on m’he adonat que treballo massa; fins ara la meva vida ha estat massa lligada a l’activitat artística i laboral, per dir-ho d’alguna manera. Sempre m’he exigit el màxim”.
Ara des de fa uns dies ja torna a ser a Europa amb una gira sobretot basada en l’esmentat Rendezvous with Marlene (que gairebé segur es podrà gaudir al pròxim Festival de Jazz barceloní). És una obra de tres hores de durada i el seu eix “és una trucada que vaig rebre el 1987 quan treballava a París. Era ella, Marlene Dietrich, que portava una vida reclusiva també allà i que amb 89 anys estava a la darreria de la seva vida. Només volia parlar; va ser una conversa molt personal en què va explicar moments de la seva tumultuosa vida a una jove artista alemanya que començava la carrera”.c