La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’absoluta llibertat creadora
Rodrigo Cortés publica ‘Los años extraordinarios’
Recorda una mica Tristram Shandy, té alguna cosa d’homèric i de dickensià, destil·la traços d’Antoine de Saint-Exupéry, ressuscita el realisme màgic, no és aliena a l’univers de Carlos Castaneda... Los años extraordinarios (Random House), l’última novel·la de Rodrigo Cortés, és inclassificable, amb moltes semblances, però diferent de totes.
Cortés explica la història de Jaime Fanjul, un home nascut a començaments del segle XX, abans que el mar arribés a Salamanca, la vida del qual discorre entre intensos viatges, bruixes, fantasmes o guerres espantoses, com la que va enfrontar a Alacant amb la resta d’Espanya o la que van mantenir Holanda i França una mica en secret.
Però la de Fanjul podria haver estat una història molt diferent, bastant més anodina del que va ser: “Vaig escriure sense pla, sense propòsit, no sabia qui era en Jaime, no sabia el seu nom, ignorava si recorreria el món o es quedaria a la seva habitació per sempre més, ho decidia cada dia i ho esbrinava alhora que ell”, relata Cortés, que també és autor d’una altra novel·la, Sí que importa el modo en que un hombre se hunde (Colección de Narrativa Iría).
I partint d’aquesta “absoluta llibertat creadora”, perquè “vaig prendre la decisió de no reflexionar sobre res i de recollir qualsevol idea o imatge”, Cortés va escriure una novel·la sorprenent i divertida alhora que Fanjul va desenvolupar el seu caràcter. En Jaime es va convertir en un tipus “radical i irritant, que no fa esforços per acariciar ni perquè l’acariciïn, tot i que té dues qualitats