Més porra que vara de batlle

Molt abans del genoll assassí sobre el coll de George Floyd, Nova York va tenir Amadou Diallo. Bruce Springsteen li va dedicar una cançó, que continua interpretant com si fos una novetat: 41 trets.

El 1999, quatre agents el van cosir a trets –va rebre al seu cos 19 de les 41 bales–, quan entrava a la seva casa del Bronx. No tenia comptes pendents. Anava desarmat. El motiu? Simplement ser negre. Eric Adams, afroamericà, feia aleshores un temps que era policia de Nova York (NYPD). En aquella data tenia rang de capità i ja havia estat fundador del 100 Blacks in Law Enforcement Who Care (100 negres a les forces de l’ordre que se’n preocupen), grup intern que es va pronunciar contra la brutalitat policial i les actuacions pel perfil racial.

Diversos anys després, el 2015, Kadiatou Diallo, la mare, va coincidir amb Adams en un acte organitzat per la Colúmbia University. Als Estats Units havia començat el moviment Black Lives Matter, després de les morts de Michael Brown (Ferguson) o Eric Garner (Nova

Adams juga la carta més policial que social, amb la qual atreu els conservadors i enutja els progressistes

Yord). Retirat de la NYPD, exsenador estatal i ostentant el càrrec de president del comtat de Brooklyn, Adams va dissertar sobre la resposta ciutadana als brots de tensió al país.

“Es poden prendre els carrers, però de forma pacífica, no com a Ferguson. No es pot corejar que les vides negres importen i cremar les comunitats on viuen els negres”, va afirmar.

De sobte es va escoltar un exabrupte entre el públic.

–Demana perdó pel que dius. A Ferguson van fer el correcte, la gent mor, la policia ens ataca, no podem deixar que això continuï. Fa dècades que tenim una mentalitat en què la policia exerceix de força d’ocupació a la qual no es castiga. Els importa més que es cremi una gasolinera que no pas mori la gent.

Adams, que el setembre complirà 61 anys, no va demanar perdó i el suport de la comunitat negra de la Gran Poma l’ha propulsat aquest estiu a ser avui l’alcalde de facto. S’ha imposat en les primàries demòcrates i ell mateix es dona per guanyador el proper novembre.

“Escolteu-me, soc l’alcalde”, va dir aquesta setmana al sopar anual del Partit Demòcrata de Brooklyn. Sap que la majoria demòcrata a la metròpolis és aclaparadora i que el seu rival republicà, Curtis Sliva, amb la boina vermella dels Àngels Guardians, espècie de paramilitars d’opereta chavista, sona a broma de mal gust. Fins i tot The New York Post, òrgan de l’extrema dreta, aposta per Adams.

I aquí hi ha la paradoxa de qui tots donen per fet que serà el segon alcalde negre en la història de Nova York.

Els republicans (on va militar en els seus orígens) i els demòcrates més conservadors abracen la seva posició de reforçar la NYPD i el seu missatge central de llei i ordre. Mentrestant, la seva candidatura desperta escepticisme

SPENCER PLATT / AFP Vegà i evangelista, Adams va néixer i va créixer en un dels barris més pobres de Brooklyn, el quart de sis germans criats només per la seva mare, cuinera i netejadora de pisos