Òmnium o la persistència

Creada per iniciativa de cinc figures destacades de la burgesia catalana l’11 de juliol del 1961, Òmnium Cultural compleix seixanta anys de compromís a favor de la llengua i la cultura catalanes. Amb més de 187.000 socis que mantenen amb les seves quotes una estructura molt ben greixada, es tracta d’una entitat única a Europa, per l’abast de les seves activitats, per la seva implantació, per la seva base social i per la seva capacitat d’incidir en la vida col·lectiva. Simbolitza la persistència del catalanisme cultural connectat amb una part central de la societat.

El seu naixement es va produir en el context de la resistència cultural que es va desenvolupar contra el franquisme i que va experimentar un impuls modernitzador a partir de la dècada dels seixanta, amb la creació d’editorials en llengua catalana, la irrupció d’autors joves, l’aparició de la nova cançó, la renovació del teatre i la connexió de les noves generacions amb les inquietuds i estils de vida que es produïen fora de les nostres fronteres. En un clima de semiclandestinitat, Òmnium va organitzar cursos de català, trobades, ajuts a creadors i premis, tot això per evitar que la cultura catalana –prohibida en l’espai públic i reduïda a curiositat folklòrica per la dictadura– acabés desapareixent. L’entitat va ser clausurada durant uns anys, però va continuar actuant per altres vies. Amb l’arribada de la democràcia i el restabliment de l’autonomia, va travessar una etapa d’anquilosament fins que es va posar al dia amb la presidència de Jordi Porta i el posterior mandat de Muriel Casals, que va saber combinar la professionalització amb el voluntariat marca de la casa, per créixer i ampliar la tasca en nous àmbits de tipus més social.

A partir del 2010, després de la decisió del TC sobre l’Estatut, Òmnium –el lema de la qual és “llengua, cultura, país”– va aixecar la bandera de l’autodeterminació i va liderar la demanda d’un referèndum sobre la sobirania de Catalunya, abans que aparegués l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), organització amb un enfocament més explícitament polític. El seu actual president, Jordi Cuixart, que va ser condemnat amb els polítics del procés, manté l’entitat al marge de la influència partidista i és l’únic líder que emet un missatge de caire transversal, la qual cosa li permet reunir tots els sectors de l’independentisme, com va fer ahir a Elna, a la Catalunya del Nord.

La mutació del catalanisme en independentisme ha impactat de ple a Òmnium i ha obert una nova època en l’emblemàtica entitat, donant-li un protagonisme inèdit. La seva tasca al llarg de més de mig segle ha estat essencial per concretar allò que el poeta va anomenar “salvar-vos els mots”.c

L’entitat compleix 60 anys de compromís a favor de la llengua i cultura catalanes