Construir igualtat i tancs

Hora de naixement? La una. Pes? Tres quilos. Ingressos de la família? 75.000 a l’any”. El vídeo és una campanya del Ministeri de Drets Socials. Mostra una doctora i un doctor passant davant de bressols de nounats. S’entendreixen: “Quina coseta més bufona...!”, i apunten dades. Veiem dos casos: el dels 75.000 euros i un nadó que els pares, ens informen, en guanyen 12.000. “Un altre que tindrà complicacions”, murmura la metgessa. I mentre ella i el seu col·lega s’allunyen, una veu ens informa: “La majoria de nens que neixen en famílies pobres seran pobres d’adults, per molt que s’esforcin”, i ens alliçona: “Que el seu origen no determini el seu futur. Construïm igualtat”.

Ai, aquest vídeo! Quina coseta més bufona! Que bonic, que el Govern espanyol promocioni la igualtat! Bravo. Només hi ha un detall... o dos... Em permeten unes preguntes?

Primera: aquesta situació que denuncien, qui té el poder de corregir-la? Alça, ara que ho penso... no deu ser el Govern? Que podria, per exemple, apujar els impostos. El missatge final quedaria així: “Perquè el seu origen no determini el seu futur, el Govern acaba d’aprovar...”. Ui, no, quin vesper. Val més quedar-se en la denúncia, i si de cas, llançar la pilota a la teulada de la ciutadania. Construïu igualtat!, com aquells cartells republicans que demanaven: “Feu tancs, els vehicles de la victòria!”. Que si després perdem la guerra, serà culpa vostra, miraqueushovamdir,quehavíeudefertancs!

Segona: no falta alguna cosa en el diàleg del metge i la metgessa? Alguna dada, més important que el pes o els ingressos dels pares? Una cosa que es té de naixement i que condicionarà la vida sencera, ingressos inclosos? El Ministeri de Drets Socials ha sentit parlar de la bretxa salarial? Però quina estupidesa, si això és fàcil d’arreglar. Si el sexe és irrellevant. Si aplicant el principi d’autodeterminació de gènere previst per la llei trans (encara que sigui encara només un avantprojecte), si no t’agrada el que tens, vas al Registre Civil i te’l canvies, sense cap requisit...

Que no se m’oblidi, així que s’aprovi la llei, anar a declarar-me home, a veure si així em paguen més. Mentrestant, pel que pugui passar, faré tancs.c