Una illa en la cinquena onada

Quan vaig aterrar a Menorca dimarts 13 –ahir ho va fer per iot Cristiano Ronaldo, a qui no penso entrevistar–, tenia dues opcions: preocupar-me per la covid i els seus índexs resultadistes adversos o preocupar-me per la cua del Cafè Balear, on la classe mitjana espanyola es dona el luxe de menjar –i explicar-ho– arròs caldós de llagosta, una bestiola que –a diferència del salmó– reté l’estatus des dels temps de la postguerra.

Ha guanyat el baliga-balaga que porto dins i de la lectura del gran Menorca, que tan aviat informa dels fons de la UE com que Sant Lluís continuarà sent “ciutat amiga de la infantesa”, retinc que aquesta setmana hi ha hagut dues morts per covid a l’illa –dos octogenaris amb patologies prèvies– i que l’ocupació de les ucis a les Balears és del 12 %. Al final resultarà que tenim hospitals per lluir i no per atendre malalts...

Aquest estiu, a diferència del passat, els vacunats seran lliures d’amargar-se les vacances o no. La guerra és un assumpte massa seriós per deixar-lo en mans dels militars i cadascú ja és grandet per optar entre alarmes i tuteles i la responsabilitat individual, entre amargar-se les vacances o gaudirne perquè no se sap mai si n’hi haurà gaires més.

Menorca em resulta avui una destinació raonable on es pot estar en una terrassa fins a les dues de la matinada. Només he tingut una enrabiada: el tancament de la llibreria del Racó, a Ses Voltes de Ciutadella, on s’esgotava La Vanguardia i només de tant en tant la competència madrilenya. N’hi ha prou amb la grandesa de l’adeu anunciat en un cartell manuscrit (és fàcil obrir un negoci, iniciar un amor o arrencar una cançó, el que és difícil és com finalitzar-los): “Gràcies per la vostra fidelitat i pel dia a dia compartit. 1894-2021”.

És molt possible que me’n vagi sense menjar llagosta amb arròs o caldereta –a diferència de Cristiano Ronaldo–, preocupació menor i molt apropiada per als dies d’esbargiment. Això de la cua és dissuasiu, encara que prefereixo preocupar-me per una espera tan absurda que pel Mateu Orfila, magnífic hospital de referència, amb quatre ingressats a l’uci, a qui desitgem tota la sort del món.c

Estant d’esbargiment a Menorca, dubtes de si els hospitals estan per curar o lluir

malversació de fons i corrupció.

Crec que ha arribat el moment de començar a estudiar les lleis i canviar-les perquè siguin mes objectives i justes. Josep Megias Verges Sant Adrià de Besòs

Exclusió social

Segons l’INE, les dades de l’enquesta del quart trimestre del 2020 a Espanya, el risc de pobresa o exclusió social creix en un any del 25,3% al 26,4%. Són dades que ens porten al pessimisme continuat. La vida social i política té un espai molt ampli de problemes a resoldre, però des del punt de vista del benestar social la tendència és molt preocupant. Cal abordar molts problemes, la pandèmia

cre-a impresiones de catalunya sl

rotomadrid, sl. marina bcn distribucions sl