La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bona vida digital i Bauhaus
Europa afronta la transformació digital de les seves estructures econòmiques amb un objectiu clar: contribuir a la sostenibilitat climàtica del planeta reduint les emissions de carboni. Estem davant un objectiu que no només és econòmic sinó, també, ètic. Assumeix un imperatiu ecològic amb nosaltres mateixos, amb la resta de la comunitat internacional i, finalment, amb l’espècie humana a causa de l’amenaça existencial que projecta sobre el conjunt de la humanitat el canvi climàtic accelerat que experimenta el nostre planeta.
Per això, els fons Next Generation no només s’han de mirar des d’una perspectiva estrictament econòmica i social. Són, sens dubte, una fórmula instrumental que busca viabilitzar materialment l’economia europea després de l’impacte de la crisi provocada per la covid. Però han de respondre, també, a un impuls de resignificació ètica del projecte europeu. Han de sintonitzar amb la reflexió que, a nivell occidental, planteja teòricament un capitalisme a la recerca d’un sentit moral després del fort impacte que va patir en la seva legitimació a causa de la crisi del 2008. El col·lapse de l’estructura especulativa neoliberal i les seves conseqüències d’injustícia i desigualtat han deixat un forat ètic que el nou capitalisme cognitiu basat en plataformes digitals, lluny de reduir-lo, l’ha eixamplat i agreujat, tal com Glenn Diesen planteja a Great power politics in the fourth industrial revolution.
Per això els 750.000 milions d’euros que contenen els fons Next Generation s’hauran de destinar a transformar el model econòmic europeu a partir d’una sèrie de claus de racionalitat cívica, global i intergeneracional que donin un sentit ètic a la prosperitat que alliberarà el nostre model tecnologitzat d’economia verda. El problema ja no rau en la generació incremental de prosperitat sinó en com s’ha d’abordar dins d’un perímetre de justícia que no estressi ni disloqui èticament la nostra societat. Una cosa que el green new deal europeu ha de definir a partir d’una reflexió col·lectiva que actualitzi els pressupostos ètics que es van formular el 1951 i 1957 amb l’aprovació dels tractats fundacionals del mercat comú.
El context que afavorirà a partir del setembre el debat sobre la Nova Bauhaus podria ser el marc d’aquesta reflexió col·lectiva. Llavors hi haurà diversos projectes que analitzaran amb detall els valors que la proposta impulsada per la presidenta Von der Leyen ha posat sobre la taula al voltant dels conceptes que han de presidir el propòsit del green new deal: “Beautiful-sustainable-together”. Ja hem vist en aquestes pàgines els problemes geopolítics i culturals que envolten la proposta europea i que requereixen una mirada meridional que contingui claus que redefineixin el disseny inspirat en els orígens centreeuropeus i funcionalistes de la Bauhaus.
Ho vaig fer en aquestes pàgines a “Bauhaus i geopolítica cultural” (27/ III/2021); “Bauhaus ferotge o Caputxeta del Sud” (24/IV/2021) i “Mediterranis i Bauhaus” (22/V/2021). En aquests articles vaig incidir en la necessitat que els conceptes de bellesa i sostenibilitat sortissin del marc estricte de funcionalitat tècnica defensat per la vella Bauhaus, així com de les anàlisis específiques que, a partir d’ella, es desenvolupen al nostre país des d’àmbits especialitzats del món de l’arquitectura i les enginyeries. Una cosa que requereix assumir una visió corregida, més transversal i oberta a les dinàmiques crítiques del món de la cultura i el pensament. En la línia, precisament, de les reflexions que plantejava Adorno de projectar harmonies negatives que capturin les contradiccions que tensen els conceptes culturals.
Ara vull anar més lluny i proposar que, dins del debat que es plantejarà ben aviat sobre la Nova Bauhaus, el concepte de junts (together) doni lloc a una reflexió col·lectiva sobre com fer possible que la tecnologia permeti el que Aristòtil definia com la “bona vida”. Encara que ara portada a l’àmbit digital. Aquí, cal recordar la insistència aristotèlica que els éssers humans no formen comunitats per viure, sinó per viure bé. Un accent ètic que ha d’afavorir el desenvolupament d’un propòsit de progrés moral comunitari darrere de la suma de digitalització i sostenibilitat que impulsarà l’economia verda europea.
Si Europa vol ser creïble a nivell planetari en el seu compromís amb la sostenibilitat climàtica, ha de dotar el green new deal d’un fort contingut ètic pel que fa a la instrumentalitat digital del canvi del nostre model econòmic. Això passa per identificar col·lectivament els principis bàsics de l’ètica pública que ens ajudi a definir què és el que està bé o malament, o què és neutre en termes morals. Tant en la relació que mantenim els éssers humans amb la tecnologia, com entre nosaltres mateixos a partir de la seva presència en les nostres vides. Una exigència imprescindible si volem identificar una “bona vida digital”. No només perquè ajudarà a saber on és el perímetre de l’autenticitat humana, sinó, també, els contorns de dignitat del que som i volem ser en relació amb els altres, així com respecte a l’“alteritat” maquínica que s’insinua en una intel·ligència artificial que aviat serà alteritat artificial.
És dins d’aquest marc on resulta necessari que el conjunt de la societat europea debati a nivell intergeneracional quina serà la brúixola ètica que indicarà la direcció a seguir digitalment. Només així encertarem en la definició futura dels drets digitals que protegiran els valors de la nova era digital. Potser per això reiterava Hannah Arendt a Vita activa la necessitat de promoure democràticament un intercanvi públic permanent d’arguments ètics i filosòfics que afavoreixin una bona vida individual i col·lectiva. Un intercanvi imprescindible si volem impedir que el populisme actual desemboqui en aquell nihilisme tecnològic que considera la democràcia liberal i els seus valors ètics no només un obstacle per a l’acceleració de la innovació sinó una antigalla política.c
El fons Next Generation han de respondre, també, a un impuls de resignificació ètica del projecte europeu
La societat europea ha de debatre quina serà la brúixola ètica que indicarà la direcció a seguir digitalment