Llibertat tutelada

Feia mesos que desitjàvem assolir novament la llibertat que la pandèmia ens havia arrabassat i, malgrat haver-la tocat amb els dits, la tornem a perdre, si és que en algun moment la vam recuperar. Les noves mesures restrictives mostren que no estàvem preparats i que el virus continua perillosament en les nostres vides. Tornem a una llibertat tutelada i som corresponsables d’aquest retrocés. La massiva sortida nocturna sense fre i aliena als danys col·laterals ha desencadenat una nova onada de contagis i nous ingressos hospitalaris, amb les successives i perilloses saturacions a les diferents comunitats autònomes.

Vam ser il·lusos de creure’ns amos de la llibertat del lliure albir; de gastar el nostre temps en festes, concentracions i plaers inconscients al pas d’aquesta pandèmia. Al cap de tot just dos mesos tornen les restriccions i reinfeccions de vacunats que es pensaven que havien aconseguit

No hi ha estiu, ni vida, ni retorn sense consciència; desviar-ho tot a l’acció política és un error

el mannà amb les punxadetes al braç. Continuem sense aprendre’n, actuant sense la consciència de pertànyer a un col·lectiu danyat que s’ha de continuar protegint. Som corresponsables de les noves restriccions: tancaments que tornen a afectar la restauració i els comerços que pateixen la diàspora de la gentada obligada a tornar a casa a certes hores.

L’estiu anunciava bones noves i gairebé hem matat el missatger amb la impulsivitat del plaer cec i sord a tot el que continuava passant al voltant. No són poques les comunitats que plantegen un passaport covid per accedir al lleure i a la restauració. És un intent desesperat de polítics, com el secretari de Turisme valencià, per evitar les mesures restrictives que sobrevolen i la fugida massiva dels turistes estrangers atès l’augment significatiu de contagis. Galícia i les Canàries són els cobais que han començat a limitar l’accés a establiments sense prova negativa o vacunació completada. Tot plegat són accions precipitades per evitar la fugida del turisme, pèrdues econòmiques insostenibles per als negocis...

Som corresponsables de seguir amb la improvisació política que no aconsegueix evitar la marxa enrere de l’activitat. No hi ha estiu, ni vida, ni retorn sense consciència. Desviar-ho tot a l’acció política és un altre error: no ens en podem sortir sense ells, però tampoc sense nosaltres.c