La Vanguardia (Català-1ª edició)
Vall d’Hebron practica el primer trasplantament de pulmó per covid
seu sogre malalt de covid. La inflamació li va deixar inservibles els pulmons, però la resta de l’organisme funcionava bé. Amb prou feines una mica d’hipertensió. Va estar 128 dies a l’ECMO i, en total, gairebé cinc mesos en cures intensives, primer al seu hospital i després a Vall d’Hebron pel trasplantament.
“Quan l’hi vam plantejar, no s’ho va pensar. Però és psicològicament molt dur. És la llum al final del túnel, però és un trasplantament dels dos pulmons. Els seus pràcticament no funcionaven. Ell recorda aquell temps com un malson. Els pacients van carregats de drogues per esmorteir el patiment”, descriu el cirurgià.
Quan van tenir la seva acceptació, el van traslladar a Vall d’Hebron, una operació complicada perquè estava molt malalt. Va arribar connectat a les màquines, i directe a l’uci. Va conèixer l’equip. Va firmar el consentiment. “I vam activar la urgència zero de trasplantaments. El primer òrgan compatible que estigués disponible en qualsevol punt d’Espanya o Europa era per a ell. Va esperar tot just tres o quatre dies”, recorda Jáuregui.
La logística d’un trasplantament pulmonar és bastant aclaparadora. “No hi ha més de vuit hores de marge per a tot. No duren més els pulmons”. Així que cal anar fins al lloc on es manté actiu el cos del donant mort en un avió privat de l’organització de trasplantaments. Els cirurgians de Vall d’Hebron comproven que estan bé. Que funcionen, en aquell cos d’algú que ja havia mort. I avisen Barcelona. Es fa l’extracció i, mentrestant, el receptor entra al quiròfan perquè se li extreguin els seus. Primer un. Després faran l’altre.
El pacient espera connectat a una màquina de circulació extracorpòria de més volum que l’ECMO: “Cal donar repòs al cor durant l’operació”, explica el cirurgià.
Arriben els pulmons i l’equip extractor, a l’avió amb les neveres. A Vall d’Hebron el pit del pacient ha d’estar preparat, amb tots els vasos i els conductes bronquials perfectament disposats per acoblar el primer pulmó, el dret.
L’òrgan que acaba d’arribar és una massa gris clar, gairebé sense forma, com es pot veure a les fotos de Xavier Jurio, que va passar la matinada dins d’un quiròfan ple de professionals que feien amb total precisió les tasques més diverses.
Però hi va haver un moment
La covid i la inflamació havien convertit en “mantega” els pulmons del pacient