“Somio amb un arròs amb llamàntol, ben caldós”

Fa un mes que Jordi Soriano, de 51 anys, respira per si mateix

Jordi Soriano, 51 anys, el primer trasplantat de pulmons per covid, continua al llit de l’hospital de Vall d’Hebron, però ja mou les mans i els avantbraços i una mica les cames. “He de tornar a despertar tot el cos després de cinc mesos d’uci”.

Veu ferma, mirada tranquil·la i tota la determinació que creu que el defineix: “Sempre tiro endavant. Si em surt malament, ho torno a intentar. No miro mai enrere”. Els matins amb la fisioterapeuta i les tardes al gimnàs. “I quan camini, a casa”.

“Que amb què somio? Amb un arròs amb llamàntol, ben caldós”. No espera viatges ni grans coses. Aquell arròs. I dormir al seu llit.

En Jordi ajudava a cuidar el seu sogre a Abrera, on viu amb la seva dona. S’havia posat malalt de covid. I es va infectar. “Però ho vaig saber quan vaig caure desplomat. El següent que recordo ja va ser a l’hospital”. La reacció inflamatòria que acompanya aquest coronavirus va ser tan ferotge en el seu cas que el va portar de seguida a l’uci.

“Vaig estar molt de temps amb la màquina que oxigena la sang, l’ECMO”. En total, 128 dies en què els seus pulmons ja no funcionaven. Ni ho farien. “Estava conscient, pràcticament tot el temps”, explica. Això, i no tenir res més que els seus pulmons fets malbé, li va permetre plantejar-se el trasplantament. “Tenia por, però no m’ho vaig pensar. De cap. No em quedaria tota la vida al llit. Era una segona oportunitat que no deixaria passar”.

Cinc mesos d’uci són molt avorrits. “El pitjor era veure com passaven cada dos per tres les bosses negres amb els que es quedaven pel camí”.c