Els problemes de salut mental a la presó alarmen el Govern

xifra no ha baixat en cinc anys, i ara pretenen dir-nos com hem de fer les coses: immobilitzar algú en estat d’excitació de cara amunt és senzillament impossible”, diu Gómez. Des que va entrar en vigor la circular, assenyala el sindicat IAC-Catac, s’han obert set expedients disciplinaris relacionats amb immobilitzacions. “S’estan deixant de fer escorcolls o controls als lavabos. Davant el perill de ficar-te en problemes, i que després et demanin informes i més informes, és més fàcil no actuar. Si no ho busques, no ho trobes, i passes la jornada. I els interns ho saben”, confessa un funcionari de Wad-Ras.

Els últims dies els sindicats han denunciat dos intents d’agressió sexual a funcionàries. La consellera va parlar amb una a Quatre Camins, i va admetre que hi va haver “un episodi tens però no assetjament o agressió sexual”. També va dir que se sentia utilitzada, segons Ciuró.

Hi ha un enfrontament latent entre vigilància i tractament, “una guerra absurda entre dos puntals que haurien de treballar coordinats”, lamenta IAC-Catac. Una queixa recurrent dels funcionaris és que els posen com a cap gent que no ha estat mai a Interior i que els menysprea.

“L’intern quan està amb l’educador i el psicòleg sol fer bondat. És amb el funcionari que li obre la porta, que li porta el dinar, amb qui mostra la pitjor cara, a qui insulta”, assenyala Carles Membrado, coordinador d’IAC-Catac.

Intentar canviar les coses no és fàcil, diuen alguns dels entrevistats. Entre altres raons, perquè la crítica no és ben rebuda. “No només castiguen les famílies que estem mobilitzades, també els funcionaris que qüestionen els abusos. Una funcionària de Brians 1, per defensar les seves preses, va ser menystinguda pels seus companys fins que va haver de demanar la baixa. A les preses els van pegar. De seguida t’acusen, però que tres preses diguin que una cosa no els agrada no és un motí”.

Un jove professor comparteix, sota condició d’anonimat perquè té por de perdre la feina, una experiència més greu. Fa uns quants mesos el director del seu centre el va cridar al despatx. “Em va dir que hi havia hagut queixes de funcionaris contra mi. Soc conscient que gent com jo molesta a les presons: critico l’aïllament o que s’obligui els presos a fer cursos per obtenir permisos. Em va dir que l’àrea d’investigació i seguretat dels Mossos, l’AIS, m’havia investigat. Que jo havia fet múltiples manifestacions públiques contra el sistema penitenciari i que tenia contactes amb grups de drets humans. Em va aconsellar que, pel meu bé, deixés tot això. Evidentment no em va ensenyar ni un paper”, explica.

“En una presó –diu el psiquiatre de Brians 1– tot és extrem. També el que és bo: quan ajudes algú, l’ajudes molt, i això és molt bonic”.c