La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un sopar a l’àtic de l’hotel Casa Luz
Tomás Abellán s’ha fet càrrec de la proposta gastronòmica de l’espai que ocupa l’antic hostal sobre el Bar Estudiantil, ara remodelat i convertit en l’hotel Casa Luz
En una Barcelona que, com altres ciutats europees, comença a sentir nostàlgia de la brillantor prepandèmica en molts dels carrers i places, cada vegada hi ha més gent que busca a les altures racons agradables per gaudir d’un sopar tranquil i amb vistes. Perquè a la llunyania i des de dalt tot sembla més bonic i les nits d’estiu venen més de gust.
Potser va pensar això Tomás Abellán, a càrrec del Bar Alegria (Compte Borrell, 133), quan va acceptar agafar les regnes de la proposta gastronòmica del nou hotel Casa Luz (ronda Universitat, 1), a l’àtic i al terrat del qual acaba d’obrir el restaurant del mateix nom. L’hotel, que ocupa l’edifici a la cantonada de la plaça
Plats senzills i peixos a la brasa preparats amb un bon punt de cocció i vins triats amb encert per Ximena Arce
Universitat, sobre el Bar Estudiantil, que al seu dia va ser un modest hostal i que el grup de restauració Isabella’s ha adquirit, remodelat i llogat per a la seva gestió a Sonders. Amb interiorisme de Lázaro Rosa Violán, una vegada més, ha quedat un hotel acollidor que conserva l’estructura de l’edifici d’habitatges i que a la part superior concentra la proposta culinària i el bar amb una zona coberta i la resta a l’aire lliure, amb una terrassa des de la qual es pot gaudir de les vistes en ple centre de la ciutat, a quatre passes de la plaça Catalunya.
La proposta l’ha pensada el mateix Tomás Abellán, que ha triat com a cap de cuina el xilè Felipe González, al seu torn propietari de la petita taverna Otra Cosa, a Sant Andreu. El que ofereixen es concentra en una carta curta i simple (amb un preu mitjà entorn dels 45 euros, i estan pensant a fer ofertes de migdia per a estudiants de la veïna universitat). Tot ben acompanyat dels vins triats per la sommelier argentina Ximena Arce, com ara el Biogràfic 2018 Raïm de Vida, de les varietats graciano i ull de llebre. En la intenció dels plats s’hi reflecteix l’experiència com a restaurador que ha anat adquirint Abellán, atent al bon ull del seu pare, Carles Abellán, per complaure el comensal amb elaboracions simples i gustoses.
Comença el sopar amb una bona gilda i una llesca gruixuda de pa amb tomàquet perfecta, seguida d’una ostra amb el toc fresc del huacatay, unes papas amanides amb anguila fumada, un tàrtar de tomàquet correcte acompanyat d’unes torradetes amb mantega fumada de Rooftop Smokehouse; la melosa truita amb tòfona, un calamar de potera amb allioli de la seva tinta, boníssim, per rematar amb el llobarro a la brasa d’impecable cocció, que serveixen en porció. Acabem amb un sam de xai amb iogurt i menta. De postres, a més del recurrent pastís de formatge inspirat en el del donostiarra La Viña, Abellán recorre a un altre èxit segur: els gelats que compra al veí DelaCrem, que presenta en un assortiment i que els aficionats agraeixen poder gaudir sense haver de fer l’habitual cua en aquesta gelateria barcelonina que triomfa com pocs negocis a la ciutat.c
Tomás Abellán a la terrassa exterior, on es pot picar i prendre copes. L’espai també disposa de zona interior, per dinar o sopar a l’àtic
la tensió arterial, de manera que les persones amb hipertensió normalment tenen menys problemes. També hi ha més sudoració i, en general, més pèrdua de minerals, de manera que l’excés de sodi en la dieta, malgrat que continua sent desaconsellable, és menys nociva. Cal recordar que hi ha més irradiació solar i, per tant, més síntesi de vitamina D. I, com que hi ha més temps per menjar, la digestió és millor i hi ha menys problemes intestinals.