La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’espanyol que va somiar amb la nova revolució quàntica
la sort que em van donar una beca de La Caixa, que em va permetre anar als Estats Units”. Allà va cursar un doctorat de Física a la Universitat de Nou Mèxic. Abans també va passar per Barcelona per fer un màster de Física a la Universitat Autònoma.
Després de doctorar-se, Sergio Boixo va començar a treballar a l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech), on va dur a terme investigacions en computació quàntica, igual com a la Universitat de Harvard. El 2011 va anar a la Universitat del Sud de Califòrnia.
El 2013 va poder passar de la teoria a la pràctica. “Va arribar un moment que em vaig començar a plantejar canviar, que tant de postdoctorat, tant moure’m, donava una certa inestabilitat laboral, i vaig tenir la sort que just en aquell moment és quan Google va començar a treballar en computació quàntica”. Així, el gegant tecnològic li va obrir una porta impensable pocs anys abans.
“Quan vaig començar en això tot era teoria. Ara ja no. Ara tinc la sort de treballar amb experimentals”, observa. “No és un projecte barat i no totes les empreses tenen la visió de dir ‘treballarem en un projecte tecnològic a 10 anys i és un projecte que ajuda la humanitat’”.
Sergio Boixo descriu el procés per arribar a aquesta nova ciència com la unió de dues revolucions del segle passat, la de les tecnologies de la informació i la de la mecànica quàntica. “El que fa la computació quàntica és ajuntar aquestes dues grans revolucions. Jo sempre he estat convençut que passaria tard o d’hora”, assegura.
La il·lusió il·lumina el discurs de Boixo: “Em sembla molt natural que s’uneixin aquestes dues revolucions del segle passat i, a més que passarà, perquè és natural que passi, tindrà un gran impacte en com funciona la indústria”, comenta. “Sentim una mica que estem en el principi, a les fronteres d’una revolució que costarà una dècada o dues abans que es plasmi i comenci a afectar el comú dels mortals”. Confia que el seu equip tindrà un ordinador quàntic viable d’aquí 10 anys. Doneu-li temps.
“Hi haurà un munt de coses que ara mateix no podem fer que seran possibles”