Claudia Piñeiro i Enric Juliana, guanyadors de la Setmana Negra de Gijón

L’escriptora argentina Claudia Piñeiro i el director adjunt de La Vanguardia Enric Juliana van ser guardonats divendres en la XXXIV edició de la Setmana Negra de Gijón. Piñeiro es va adjudicar el premi Dashiell Hammett amb la seva obra Catedrales (Alfaguara), un relat que condemna les pressions de la religió i la família sobre les dones.

Enric Juliana, per la seva part, va obtenir el premi Rodolfo Walsh de no-ficció amb Aquí no hem vingut a estudiar (Arpa), un llibre en què el periodista i escriptor contraposa l’Espanya del 1962 amb l’actual. El seu relat pren com a referència sis reus discutint asseguts en dues lliteres d’una cel·la de la presó de Burgos, el penal més fred d’Espanya. És una reunió del comitè del Partit Comunista espanyol en un moment en què el règim del general Franco aparentment trontolla.

Alguns defensen passar a l’acció i accelerar la lluita per posar el dictador contra les cordes. D’altres creuen que és el moment de preparar-se intel·lectualment mentre defensen una resistència a llarg termini. El jurat del Dashiell Hammett, compost per Berna

González Harbour, Marta Barrio, Mariano Sánchez Soler, Miguel Barrero i Jesús Palacios, va considerar, d’altra banda, que Catedrales és “una novel·la negra no canònica en què cada personatge aporta la seva versió a la construcció de la història”.

Claudia Piñeiro va voler dedicar el premi “a les dones que a tot el món lluiten per ser iguals a la resta de persones del planeta”. El seu llibre narra la història d’una família catòlica que s’enfronta a la recerca de respostes sobre el crim mai resolt d’una nena, l’Ana, el cos esquarterat de la qual va ser trobat 30 anys abans.

L’escriptora argentina va indicar, després de ser guardonada, que la nena assassinada “pot ser qualsevol persona en qualsevol lloc del món” i va llançar una “senyal d’alarma” davant els discursos de sectors polítics que volen descriminalitzar els abusos a les dones. La també argentina Ana Llurba es va emportar, amb el seu llibre Constelaciones familiares (Aristas Martínez), el premi Celsius a la millor obra de Ciència-Ficció i Fantasia. És un compendi de tretze relats en què conviuen l’amistat, l’exploració de la sexualitat i els rituals adolescents amb les experiències dels adults com la maternitat i les crisis de parella. El premi Espartaco de novel·la històrica va ser per a El cocinero y la Ostra (Reino de Cordelia), de Lucía Núñez García. La trama se centra en un prestigiós cuiner que ha d’espiar la trobada del rei Lluís XV amb la seva nova amant Catherine de Beaupré en un castell a prop de Poitiers.c

A ‘Aquí no hemos venido a estudiar’ Juliana contraposa l’Espanya del 1962 amb l’actual