La Vanguardia (Català-1ª edició)
El consum es recuperarà més ràpid que en crisis anteriors
El Banc d’Espanya veu el xoc temporal, amb una alça “intensa”
La sortida de l’emergència sanitària permetrà una recuperació del consum més ràpida que en crisis anteriors, segons un article analític publicat ahir pel Banc d’Espanya. El document, firmat per l’economista Pablo Aguilar, preveu una recuperació “intensa” del consum de les llars en uns quants trimestres” a causa de la percepció d’aquests que l’impacte de la crisi sanitària serà transitori i no persistent en el temps, a diferència de l’ocorregut en anteriors recessions, com la financera.
L’anàlisi parteix de les expectatives dels consumidors, percebent que “en comparació amb altres pertorbacions adverses prèvies”, el xoc originat per la pandèmia de la covid té un grau de persistència menor. “Això apuntaria a un repunt del consum privat una vegada que es resolgui la crisi sanitària, que tendiria a compensar el retrocés observat durant la pandèmia”, s’argumenta. En gran part, es deu que l’impacte està molt delimitat temporalment, amb un cop sobre la confiança dels agents “sobtat i intens”, però majoritàriament transitori. Aquest caràcter temporal podria contribuir que la recuperació de l’activitat, una vegada aixecades les mesures de contenció, sigui “més robusta”. “Els consumidors haurien percebut que l’impacte de la crisi no té un grau de persistència gaire elevat, la qual cosa contribuiria que un comportament expansiu de la despesa de les llars apuntalés la recuperació de l’activitat”, incideix l’organisme que governa Pablo Hernández de Cos.
És un canvi de tendència sobre recessions anteriors, qualificant fins i tot d’“innovador” el comportament sobre crisis prèvies. En part s’explicaria per la “contundent” resposta de les polítiques econòmiques per enfortir les expectatives dels agents i contribuir a la recuperació. “En el cas concret dels consumidors, el mecanisme dels ERTO, les moratòries creditícies i el manteniment de condicions financeres molt favorables no només haurien enfortit les rendes i la posició patrimonial d’aquests agents, sinó que a més haurien consolidat la seva confiança en un ràpid repunt de l’economia”, indica. És a dir, s’han tingut certes xarxes de protecció que en altres crisis no, que han permès aguantar millor.
A això se suma una adaptació al context de la pandèmia, amb l’exemple del teletreball i l’empenta del comerç electrònic, que han permès una “ràpida millora de les expectatives sobre l’evolució de l’economia”.
Sobre la “important” borsa d’estalvi que han acumulat les llars, per la impossibilitat de consumir determinats béns i serveis i per la incertesa sobre les seves rendes futures, reconeix que hi ha diversos arguments que suggereixen que l’estalviat es traslladaria al consum només de forma limitada una vegada que es resolgui la crisi sanitària: que les llars que han estalviat han estat majoritàriament les de rendes altes, que tenen menys propensió a consumir, o la possibilitat que els agents interpretin que el fort augment del deute públic portarà a més impostos futurs. Malgrat això, l’entitat preveu un “esvaïment relativament ràpid” dels motius precautoris que van explicar una part de l’augment de l’estalvi.c
Els ERTO, les moratòries i la política monetària han “consolidat la confiança en un ràpid repunt”