La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mor l’economista José María Gay de Liébana als 68 anys
El professor i col·laborador de ‘La Vanguardia’ va estar actiu fins a l’últim dia
“Em queda molt poquet de ser aquí i no sé els dies que encara estaré en aquest planeta abans de pujar al cel. Intentaré fer algun vídeo més mentre el cos aguanti”. Un missatge que va enviar fa tot just una setmana i que amaga tota la personalitat de l’economista, professor i advocat José María Gay de Liébana, mort a Barcelona als 68 anys víctima d’un càncer. Una mostra de la seva entrega i voluntat infinita, de voler treballar fins a l’últim dia en les seves videoanàlisis. Sempre disposat i enganxat a l’actualitat, va mantenir fins al final el seu incansable paper de divulgador econòmic. Malgrat que sabia que entrava en una fase terminal de la malaltia.
Nascut a Barcelona, en la seva formació va ser un totterreny. Es va llicenciar en Economia, en Administració i Direcció d’Empreses, en Dret, en Ciències Empresarials i com a pèrit i professor mercantil. Es va doctorar en alguns d’aquests camps –era acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors–. Tota aquella saviesa la va traspassar en quatre dècades de docència a la UB, adscrit al departament de
Comptabilitat. També va impartir classes en IQS, Esade o EAE.
Després de conèixer-se la notícia es van multiplicar les mostres d’afecte i records a les xarxes. Des d’alumnes a lectors passant per presentadors de programes en els quals col·laborava i col·legues de professió. “Ens ha delectat amb la seva energia, saviesa, fluïdesa, ironia, i per damunt de tot amb la seva aclaparadora personalitat”, va valorar Joan Torres, president de l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, de la qual era membre d’honor. Des del Col·legi d’Economistes, on era col·legiat des del 1972, van destacar “la seva contribució extraordinària a la divulgació de la professió d’economista”. “Va acostar l’economia al gran públic, i això sempre és una bonica contribució”, va tuitejar el ministre de Consum, Alberto Garzón.
En el terreny professional, era al capdavant del despatx J.M. Gay & Cia., que va fundar el 1979. La seva relació amb el gran públic i salt a milions de llars es va gestar durant la Gran Recessió, denunciant la resposta a la crisi. Per a molts va passar a ser l’“economista indignat”. Sense dies de descans i sense fre, es va recórrer la nació amb conferències i xerrades sobre economia. Flagell de tots els colors polítics, no amagava la seva preocupació per la muntanya de deute i els continus dèficits. El seu to proper i clar, predisposició i qualitat humana el van portar a ser col·laborador habitual en televisió i ràdio. Va ser habitual de La Vanguardia, on aportava la seva anàlisi amb una videocolumna diària al web, amb més de 3.000 entregues. A més aportava columnes d’opinió a les seccions d’Economia i Esports del diari.
Gran coneixedor del vessant econòmic de l’esport, va ser pioner en l’anàlisi dels comptes i secrets financers dels clubs. Al seu
El divulgador va ser pioner a Espanya de l’anàlisi financera dels comptes dels clubs de futbol
cor, emperò, només hi havia l’Espanyol, on va ser conseller i patró de la fundació.
Feia dies que el professor encarava el final. Va rebre la unció de malalts la setmana passada i va compartir les seves últimes hores amb la María Mercedes, la seva dona, i en Pepe, el seu fill. El funeral serà al tanatori de Sant Gervasi dilluns a les 12 h pel seu exprés desig, ja que “no volia molestar ningú en cap de setmana”. La sala de vetlla s’obrirà diumenge a les 16 hores.c