La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una riuada en la política alemanya
La catàstrofe sacseja la campanya de les eleccions del setembre
Les devastadores inundacions a l’oest d’Alemanya, que han provocat almenys 156 morts i danys materials terribles, accentuen davant la ciutadania la naturalesa política del clima. Quan queden deu setmanes per a les decisives eleccions generals del 26 de setembre, les primeres des del 2005 sense la democristiana Angela Merkel en la lluita, la catàstrofe que s’ha abatut sobre els lands de Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat podria influir en una cita amb les urnes que fins ara bàsicament estava marcada per l’evolució de la pandèmia.
Els analistes alemanys afirmen que tot podria acabar depenent, en bona part, de la celeritat amb què l’Estat enviï ajuda econòmica als milers de damnificats, que dijous en qüestió de minuts ho van perdre gairebé tot a causa de la fúria de la pluja torrencial i les aigües desbordades. El Govern de gran coalició de conservadors i socialdemòcrates preveu aprovar dimecres un paquet d’ajuts d’emergència “significativament superior a 300 milions d’euros”, segons va declarar ahir al diari Bild el ministre de Finances, Olaf
Scholz, que va afegir que a més caldrà invertir milers de milions en la reconstrucció de carreteres, ponts i altres infraestructures destrossades. Ahir a la tarda la cancellera Merkel també va visitar Schuld, una localitat de Renània-Palatinat totalment arrasada per la crescuda de l’Ahr.
Les riuades, sobrevingudes enmig d’una relativa treva estival de la campanya electoral, s’han convertit en una prova d’estrès –i en terreny relliscós, com el llot que nega les comarques renanes– per als tres candidats a succeir Merkel a la cancelleria. El líder del seu partit i aspirant pel bloc conservador, Armin Laschet, president de Rin del Nord-Westfàlia, es va desplaçar immediatament a la zona sinistrada i va qualificar els fets de “desastre de proporcions històriques”.
Amb tot, dissabte es va haver de disculpar per un incident que es va fer viral. Aquell dia Laschet acompanyava el president federal, Frank-Walter Steinmeier, en una visita a Erftstadt, una localitat del seu land molt castigada pels desbordaments, i mentre davant les càmeres el cap de l’Estat feia una emotiva declaració sobre la tragèdia, al fons de la imatge es veia Laschet xerrant i rient amb un grup de col·laboradors.
Més sòbria va ser la ràpida visita del candidat socialdemòcrata, el ministre Olaf Scholz, a Renània-Palatinat. A la castigada ciutat de Bad Neuenahr-Ahrweiler Scholz va valorar la catàstrofe com una “qüestió d’importància nacional”. La candidata ecologista a la cancelleria, Annalena Baerbock, també va interrompre les vacances i divendres se’n va anar a Renània-Palatinat, en una visita a què no es va convocar la premsa. La reactivació del debat sobre el canvi climàtic podria influir a les urnes, però els ecologistes van amb peus de plom perquè no se’ls acusi d’explotar políticament la desgràcia.
Aquests dies s’evoca la imatge del socialdemòcrata Gerhard Schröder, que en les greus inundacions de l’Elba del mes d’agost del 2002, quan era canceller, es va presentar a la zona amb botes de goma i impermeable. Hi havia eleccions al setembre, i el candidat conservador, el socialcristià bavarès Edmund Stoiber, es va
Els tres candidats a succeir Merkel a la cancelleria han visitat les zones sinistrades a les dues Renànies
Schröder, quan ja era canceller, va anar a les inundacions de l’Elba del 2002 i va guanyar les eleccions
quedar al seu lloc de vacances i va rebutjar el “turisme d’inundacions”. Schröder anava molt just a les enquestes, i al setembre, per bé que per un marge estretíssim, va guanyar les eleccions. Els politòlegs Michael Bechtel i Jens Hainmueller, que han estudiat el fenomen, van concloure que l’SPD va guanyar una mitjana de 7 punts en vots a les zones afectades per la riuada.
Actualment els sondejos electorals, que fa més de dos mesos que atorguen el primer lloc al bloc conservador –format per la democristiana CDU de Laschet i la seva sòcia bavaresa, la socialcristiana CSU–, donen una incerta aritmètica de coalicions. Segons l’últim sondeig, publicat dissabte per l’institut INSA, la conservadora CDU/CSU obtindria un 28% dels vots, seguida dels verds (18%) i els socialdemòcrates (17%), i a més distància els liberals (12%), la ultradretana AfD (11%) –amb qui ningú no vol pactar– i l’esquerrana Die Linke (7%).
En cas que es mantinguin aquestes xifres només serien factibles coalicions de govern tripartides encapçalades per conservadors, ja que un executiu de només conservadors i verds no tindria prou majoria. Seria possible un tripartit de Laschet amb verds i liberals (el més probable), amb verds i socialdemòcrates o amb socialdemòcrates i liberals. L’actual coalició governant de conservadors i socialdemòcrates tampoc no tindria els escons necessaris. Un escenari així augura unes negociacions llargues a la tardor per formar govern.c
planta baixa i no hi va haver temps de treure’ls per les finestres.
El veí de davant, Wolfgang Hässel, funcionari del Ministeri d’Agricultura a Bonn, de 59 anys, va assistir impotent aquesta desgràcia. Per això es pren amb filosofia la destrucció de tres vehicles de la seva família.
–Què és el que més greu li ha sabut de perdre?
–A la meva dona, el piano de cua. A mi, els llibres. És estrany. La roba m’és igual, però els llibres... Sí, m’ha dolgut
–Cap en particular?
–A la llum dels canelobres ,de l’hongarès Sándor Márai.
Pels carrers de Sinzig s’hi passejava Antonio Linares, de 82 anys. Aquest immigrant de Villanueva de Algaidas (Màlaga), va arribar a Alemanya el 1965 i aquí es va quedar. La seva casa és elevada i no va patir cap mal. Té una filla a Barcelona i família a Sant Andreu de la Barca, però no es planteja deixar Sinzig. A la seva edat, confia que no tornarà a veure una crescuda com aquesta.
Les esglésies catòlica i protestant són sempre molt actives i treballen de costat per socórrer les víctimes dels desastres. Ahir va visitar Sinzig un bisbe auxiliar de la propera Trèveris, Jörg Peters. “El més tràgic és que morissin aquelles persones vulnerables per la impossibilitat d’ajudar-les”, va dir.
Renània-Palatinat és territori catòlic, però Sinzig té un 15% de protestants. “Som una minoria qualificada”, va fer broma la pastora Kerstin Laubmann, mentre portava a les mans cinc termos de cafè.
–Veig que l’ecumenisme funciona a Alemanya, més de cinc segles després de Luter.
–Ah, sí, funciona. Davant les necessitats que hi ha al món, no pot ser de cap altra manera.c
Davant les cases s’hi amunteguen trastos coberts de llot, com ara quatre seients d’un vell Boeing