EUSEBIO VAL

La diferència entre l’essencial i allò superflu queda clara en qüestió de segons en circumstàncies extremes. Ho van comprovar els 17.000 habitants de Sinzig (Renània-Palatinat) la matinada de divendres. Els equips de rescat els van donar primer 15 minuts per abandonar casa seva. Poc després els van comminar a fugir ja, immediatament, perquè la crescuda del riu Ahr avançava amb una violència apocalíptica.

Sinzig era ahir un tragí incessant d’excavadores, tractors i camions. Hi ha un afany per netejar i reconstruir com més aviat millor. Alguns voluntaris hi arribaven a peu, arrossegant maletes i amb pales a la mà. Molta solidaritat en l’ambient.

Davant els habitatges, muntanyes de trastos arrebossats de llot, majoritàriament inservibles, rescatats dels soterranis: vells electrodomèstics, matalassos, sofàs, roba, joguines. El més surrealista eren quatre seients d’avió, el segment central d’un vell Boeing 747 de Lufthansa. Els intents de La Vanguardia per esbrinar qui n’era l’amo i saber la història d’aquesta relíquia aèria van ser infructuosos.

Com totes les societats opulentes, els alemanys acumulen tones d’objectes, sovint inútils, als soterranis dels seus habitatges. “Sempre ens costa de desprendre’ns-en, però ara ho hem de fer de cop, sense pensar-ho”, va admetre l’Agnes, una secretària de 51 anys.

En Kevin, militar, no es resigna a quedar-se sense el seu BMW de segona mà que va comprar fa només un mes. El cotxe, banyat en fang, era remolcat pel pick-up d’un amic.

–El podrà salvar?

–Em diuen que sí. Però demanarà molt de temps. S’ha de desmuntar tot i netejar cada peça.

Les pèrdues materials es relativitzen comparant-les amb el drama viscut a pocs centenars de metres, a la moderna residència de l’organització Lebenshilfe. Dotze discapacitats físics i mentals, d’edats molt variades, van morir ofegats. Dormien a la