La Vanguardia (Català-1ª edició)
Memòries de l’‘speaker’ golfista i ‘bartender’
això sí, amb moderació, no li va ser mai aliè.
La seva història personal és digna del típic i tòpic somni nord-americà, d’escombrar terres i servir copes a l’Andy’s Café a presidir la Cambra de Representants a l’època central de la presidència de Barack Obama i convertir-se, per tant, en la figura més propera al que als Estats Units seria el cap de l’oposició.
Però al marge dels seus avatars personals, de la seva experiència com a bartender idel seu idil·li amb el golf, la gran virtut del llibre de Boehmer és la seva ajustada descripció de la progressiva transformació del Partit Republicà d’una formació partidària del govern limitat, de l’ortodòxia fiscal i dels mercats lliures a un moviment semisectari partidari de dinamitar el sistema, contrari a qualsevol idea de pacte o de compromís i que va assolir la màxima degradació amb la tolerància exhibida per molts dels seus membres davant el vergonyós assalt al Congrés del 6 de gener.
Boehner, que s’autodefineix com un republicà de l’època de Reagan i que declara la seva profunda admiració per un dels presidents probablement més anodins de l’època recent, Gerald Ford, no estalvia crítiques a l’Administració Obama, però repudia els atacs personals alimentats pel ressentiment i odi que va suscitar el primer president afroamericà de la història.
Paradoxalment, va ser amb tota probabilitat l’intent d’Obama d’abastar massa en els seus dos primers anys –reforma sanitària, política migratòria i canvi climàtic, tot això en plena recessió com a resultat de la crisi financera–, el que va propiciar la victòria republicana a les eleccions legislatives del 2010 i, amb aquesta victòria, l’ascens de Boehmer a la presidència de la Cambra de Representants.
Els seus quatre anys com a speaker van ser un autèntic viacrucis,
Boehner ha estat testimoni de la deriva extremista del partit republicà
a causa de la intolerància de molts dels seus correligionaris, es va registrar el moment més baix amb el tancament del Govern federal a causa de la inviable pretensió de l’oposició republicana que Obama retirés la seva reforma sanitària com a condició prèvia a l’ampliació del sostre del deute, requisit al seu torn imprescindible perquè Washington continués funcionant. Però el cert és que les memòries de Boehmer no destil·len amargor, sinó bon humor.
Deu ser el vi...c