JUAN M. HERNÁNDEZ PUÉRTOLAS

Vaig conèixer John Boehner a Madrid fa un parell d’anys en una jornada organitzada per una associació professional. Estava retirat de la política, però com que havia estat speaker (president) de la Cambra de Representants dels Estats Units i, per tant, número dos en la successió presidencial, només per darrere del vicepresident, li vaig demanar permís per fer-li alguna pregunta. Va accedir-hi educadament, però em va cridar l’atenció que em fes un gest perquè sortíssim al carrer, malgrat que el matí era fred. La raó no era cap altra que la de poder fumar-se un cigarret, cosa que, atesa la seva edat –a prop dels 70– i la seva nacionalitat, no va deixar de sorprendre’m.

També em va cridar l’atenció el seu cinematogràfic bronzejat, que llavors vaig atribuir a un generós ús de rajos uva, però que ara, llegides les seves apassionants i apassionades memòries, m’assalta el dubte de si no seria a causa de la seva dilatada avidesa per la pràctica del golf, esport en què s’ha mesurat amb almenys cinc presidents (Gerald Ford, Bill Clinton, George Bush júnior, Barack Obama i Donald Trump). No recordo amb precisió de què vam parlar, però sí que conservo la impressió que, malgrat ser formalment un president republicà com ell, la gestió de Donald Trump, en aquell temps a la Casa Blanca, no li mereixia gaire respecte o admiració.

John Andrew Boehner, congressista pel districte 8 d’Ohio durant 25 anys (1991-2015) i speaker de la Cambra de Representants des del 2011 fins al 2015, acaba de publicar On the House, a Washington Memoir, que és un joc de paraules entre la institució en la qual va servir durant tants anys i quan una copa va a càrrec de l’establiment. I perquè no hi hagi dubtes, a la portada hi surt un Boehner amb impecable vestit gris, camisa blanca i corbata de tons blaus brandant una copa de vi negre.

I és que l’excongressista, segon fill d’una família composta per onze germans més i germanes, es va criar en una modesta llar d’un poblet proper a Cincinatti, on el seu pare regentava un bar que amb prou feines servia per alimentar tan nombrosa prole, així que el món de la beguda,